Love calls, Ovidia Yu

Comèdia lleugera amb alguns elements foscos que ajuden a crear una sensació de contrast. Si no fos així, escenes previsibles com la de la Mia a l'ordinador parlant (practicant cibersexe) amb un nou desconegut mentre en Harry va dient al públic com n'és d'innocent i de poc experimentada amb els homes, serien gairebé insuportables. Per sort, la melangia de la Sandra, la tristesa que desprén el seu locutori amorós de ràdio, fan que l'obra assoleixi un equilibri adequat. No brillant, però sí suportable.

"You can think you know somebody. You may care for somebody. And still have no frigging idea what's going on inside her head."

I l'obra es desenvolupa amb aquella sensació d'estar veient un "Love actually" o qualsevol altra comèdia romàntica a l'ús. Sense girs inesperats, amb personatge i relacions planes que desemboquen exactament allà on ja havíem previst que ho farien des del primer segon. Un badall perllongat.

Veient que aquesta és la primera obra en la què Yu s'allunya del format més narratiu i de múltiples personatge, potser caldria que hi tornés.
____________
Ovidia Yu, Love Calls (Epigram books)
començat_ 14/10/17  //  acabat_ 14/10/17