De com resulta que la paraula "robot" la devem a "un traductor mandrós que no es va atrevir a traduir a l'anglès la paraula "robota" que el txec Karel Câpek feia servir a la seva obra de teatre R.U.R. (1920). En comptes de "treballador forçat", va triar mantenir el terme txec" (231) Prenent aquesta decisió, en va extreure moltíssima, de la seva càrrega ideològica però, per l'altra banda, va contribuir a batejar una nova realitat. Tot i que equiparar els robots amb treballadors forçats, és a dir, esclaus, també hauria sigut una gran presa de consciència d'allò pel que se'ls començà a dissenyar.
De com Asimov vol evitar que els robots es rebel·lin i ens passin la mà per la cara a través de les 3 lleis de la robòtica. Unes lleis ètiques tant naïfs que únicament incrustades en el cervell automàtic d'un robot podrien arribar a tenir vigència:
"1) Un robot no pot causar mai cap mal a un ésser humà o, per inacció seva, deixar que a aquest li passi res de mal.
2) Un robot ha d'obeir les ordres que li donin els éssers humans, fora dels casos en què aquestes ordres entrin en conflicte amb la Primera Llei.
3) Un robot ha de protegir la seva existència, sempre i quan això no signifiqui entrar en conflicte amb la Primera i Segona Lleis." (239) És a dir, passi el que passi, sempre protegir els humans.
Però clar, la realitat sempre supera la ficció i existeixen lleis com aquesta que sembla tan inversemblant de ser preservada com les anteriors, i en canvi encara és vigent: Article 56, "El Rey es el jefe del Estado, símbolo de su unidad y permanencia, arbitra y modera el funcionamiento regular de las instituciones, asume la más alta representación del Estado español en las relaciones internacionales, especialmente con las naciones de su comunidad histórica, y ejerce las funciones que le atribuyen expresamente la Constitución y las leyes." (fragment de la Constitució espanyola). I, encara diu més: Article 65 "El rey recibe de los Presupuestos del Estado una cantidad global para el sostenimiento de su Familia y Casa, y distribuye libremente la misma."
Potser el traductor de l'obra de Câpek no era tan mandrós com insinua Barceló, potser és que va adonar-se que el concepte de "treballador forçat" ja estava agafat...
__________________
Miquel Barceló, Informàtica-ficció (dins de Entre la por i l'esperança, Jordi Font-Agustí, coord. Editorial Proa)
començat_ 24/07/14 / acabat_ 24/06/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada