18 d’ag. 2014

A l'ombra de los Álamos: gènesi de l'era nuclear a la literatura i el cinema, Jordi José

El projecte Manhattan o el reducte de científics allunyats del món que investiguen les capacitats de la bomba nuclear. Ressonàncies del millor Calders que plantejava l'absurditat de construir un panòptic en el qual tancar a un científic que controlés, tota la seva vida, la integritat d'un botó que pot destruir el món mentre la resta d'humanitat continua vivint la seva vida aliens a l'amenaça real que tenen al costat de casa...
Quan l'ètica és aparcada per la voluntat purament científica i els qüestionaments morals dels descobriments científics deixen de tenir importància. Ja sigui de manera voluntària com en el cas de Oppenheimer qui, davant l'explosió a Trinity Site recità uns passatges del Bhagavad Gita satisfet per la gesta que havia assolit ("La brillantor de milers de sols que sobtadament il·luminen els cels en un moment, mostren l'esplendor al Senyor [...] I jo sóc la Mort, la que tot ho pren, la destructora de mons." (215)) o de manera involuntària, forçats a contribuir a l'aniquilació massiva que foren Hiroshima i Nagasaki.

Dilemes morals i dubtes bioètics per un creixement científic que tendeix a moure's únicament per interessos: belicistes, econòmics... però gairebé mai humanitaris.
_____________
Jordi José, A l'ombra de los Álamos: gènesi de l'era nuclear a la literatura i el cinema (dintre de Entre la por i l'esperança, Jordi Font-Agustí, coord. - Proa Editorial)
començat_ 21/06/14  /  acabat_ 23/06/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada