Amb el pas del temps, mentre Oscar s'engreixa cada vegada més i esdevé més i més estrany, hi ha quelcom de clar sobre d'ell: "couldn't have passed for Normal if he'd wanted to." (21) Així de peculiar era. I en una època de blancor i estandardització, és un plaer poder llegir sobre algú diferent.
"He realised his fucked-up comic-book-reading, role-playing-game-loving, no-sports-playing friends were embarrassed by him" (29)
Tal i com Jonathan Franzen fa a Freedom, el segon capítol d'aquest llibre té un protagonista completament diferent: la germana de l'Oscar. El lector la pot conèixer, saber què pensa i què sent... començant per una molt bona escena en el bany que recorda remotament a la inesborrable escena del bany de Zooey de J. D. Salinger, però en aquest cas, Díaz l'utilitza per mostrar una realitat molt més empírica que els dilemes existencials de Salinger: el càncer de pit de la mare d'Oscar. "And it's in that bathroom where it all begins. Where you begin" (54)
"That's white people for you. They lose a cat and it's on all-points bulletin, but we Dominicans, we lose a daughter and we might not even cancel an appointment at the salon." (66)
Les semblances (estructurals, clar) entre aquest llibre i Freedom d'en Franzen van en augment: en tots dos ens trobem amb una família, la nostra atenció és enfocada sobre un dels membres de la família i llavors en el següent caràcter passem a conèixer millor a un altre membre de la família alhora que anem enrere en el temps per intentar entendre una mica més per què són tal i com són en el present. Per aquest motiu es pot llegir "Mistakes were made", l'auto-confessió escrita per la Patty en el llibre d'en Franzen i en el llibre de Díaz hi ha "The three Heartbreaks of Belicia Cabral 1955-1962" (77)
Des de bon principi resulta bastant clar que les notes a peu de pàgina afegides per l'autor només eren pel benefici del lector més que per afegir informació imprescindible per entendre la història. Però a la página 87, Díaz ho fa completament evident quan es dirigeix directament als seus lectors potencials: "Maria Montez was the original J.Lo (or whatever smoking caribeña is the number-one eye-crack of your time". Els lectors esdevenen part directa, i explícita, del procés d'escriptura d'aquest llibre tal i com també ho féu Unamuno a Niebla, o Kundera a bona part de les seves obres.
"Since she had nothing to compare it to at the time she assumed fucking was supposed to feel like she was being run through with a cutlass" (100)
I, de sobte, resulta evident. Hi havia quelcom de familiar a les primeres pàgines del llibre. Alguna cosa que romania entre línies en el primer capítol però que retorna en les memòries de Belicia Cabrales: l'herència directa del Realisme Màgic. Tal i com García Márquez ho féu a Cien años de soledad, la realitat es barreja (complementa/modifica) amb aparicions místiques. Un exemple clar ens el mostra la marató de pregàries de La Inca: "so furious and so unrelenting, in fact, was La Inca's pace that more than a few women suffered shetoot (spiritual burnout) and collapsed, never again to feel the divine breath of the Todopoderoso on their neck" (145)
En el quart capítol retornem a Amèrica, a l'Oscar i la Lola, però ara a través d'un narrador anònim. Qui és aquest dominicà que decideix anar a viure amb l'Oscar per poder-lo vigilar? Qui és aquest Yunior?
"In a better world I would have kissed her over the ice trays and that would have been the end of all our troubles. But you know exactly what kind of world we live in." (194)
A través d'en Yunior, aquest personatge cínic, obsessionat pel sexe, infidel de naixement, coneixem el primer intent de suïcidi de l'Oscar. I també que no serà el darrer. Oscar està deprimit i cansat de la seva vida. És evident que només és qüestió de seguir llegint abans que assoleixi el que busca.
Fa unes setmanes vaig llegir en un diari (bé, de fet era a Twitter, qui llegeix diaris avui en dia?) que el fet d'utilitzar la segona persona a l'hora de narrar una història la fa molt més íntima. Sembla que el narrador ens parli directament. Un truc ben senzill que no s'utilitza amb massa freqüència. Així, quan la segona part del llibre comença i retornem al punt de vista de la Lola, en les seves paraules directament adreçades a un desconegut "tu", sentim clarament aquesta intimitat.
"If you ask me I don't think there are such things as curses. I think there is only life. That's enough." (205)
És curios el fet que la vida de l'Oscar no s'acaba a través d'un suïcidi directe (tenint en compte els seus intents previs) sinó en un acte indirecte d'auto-assassinat producte de l'amor. El noi que mai ha estat amb una dona, s'acaba sacrificant per amor.
Potser el final del llibre és una mica massa optimista (si es tenen en compte les circumstàncies) i menys cínic com era la tònica general del llibre però, tot i això, en conjunt es tracta d'un bon llibre, una molt bona introducció al món de Junot Díaz.
_______________
Junot Díaz, The Brief Wondrous Life of Oscar Wao (Faber and Faber)
començat_ 03/02/14 / acabat_ 27/02/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada