Individu i reforma educativa davant el tercer mil·leni, Lluís Alegret

"Mirem el futur a partir dels problemes del present amb el llast del passat" (41) afirma Alegret fent referència als filòsofs i a la necessitat que no caiguin en el parany de la por col·lectiva vers el canvi de mil·leni. És a dir, que després de tants anys, no abandonin la raó per tornar al mite.

Bons dubtes com a punt de partida: "Què fer davant la realitat que nois i noies no sols no vulguin ser adoctrinats, sinó ni tan sols ensinistrats cap a un aprenentatge cultural?" (41) I també: "el dret a l'educació implica la seva obligatorietat?" (41) Segurament les repostes que donarà no seran satisfactòrires, o potser sí, no conec el pensament d'Alegret, però no importa. El fet de qüestionar-se les coses acostuma a ser ja una solució al problema. Encara que només sigui perquè ens fa actuar de manera diferent que aquells que no es qüestionen res. Per exemple, davant d'un cas de possible bullying escolar. El fet d'ignorar-lo, de donar per fet que la suposada víctima s'ho inventa perquè no es troba cap prova confirmativa no és la solució. La solució seria endegar mesures preventives per evitar que allò que pot ser que hagi passat no passi en el futur. La solució seria establir mesures de comportament d'actuació futures davant de denúncies semblants. Quedar-se de braços plegats no és una solució. Tot i que sembla ser a la que més recorren alguns centres.

"Tota educació sigui religiosa sigui  laica o establerta per l'Estat és una imposició que té com a coartada els valors de la moralitat." (46) Aquesta és la idea de Skinner, que propugna la necessitat de permetre a l'individu de ser precisamente això, un individu i no una dent més a l'engranatge social. Perquè estem vivin un moment que l'educació no és més que això: una fàbrica de mà d'obra barata, de treballadors sense criteri ensinistrats per obeir.

"En una societat dominada per les lleis del mercat, es pot exercir una educació basada en l'emancipació de l'individu?" (57) Els més de deu anys que separen el text d'Alegret del present li han respost clarament la seva pregunta: no. Potser, com es qüestiona al principi Alegret, caldria "canviar les condicions econòmiques de la societat." (57) 

Alegret peca un pèl d'optimista, de confiança en la millora de l'ensenyament, però l'encerta de ple quan afirma que "hem d'incorporar al discurs educatiu amb tots els seus problemes, el discurs crític, deconstructiu dels filòsofs de la sospita en l'alba del tercer mil·leni." (58) I, en comptes, ens trobem amb la reducció (i possible desaparició) de les hores de filosofia i ètica a l'escola. En comptes d'esperonar l'esperit crític posem més pes a la pedra de Sísif en què sembla haver-se convertit l'educació. I llavors que ningú se sorprengui pel futur que ens espera.

______________

Dintre de L'individu davant el tercer mil·leni (La Busca)

començat_ 09/09/13  /  acabat_ 09/09/13