Traçant els orígens de l'anarquisme, Blanco diu que, en part, provenen de les reformes polítiques predicades per Condorcet, Bentham, Montesquieu i Helvetius al segle XVIII. El que passa és que els anarquistes "no es conformen amb una reforma poítica i volen també una reforma econòmica i social" (64) I això és el que resulta veritablement difícil. Passar de la dreta a l'esquerra i de l'esquerra a la dreta és molt fàcil, políticament parlant: el propi esgotament i fastigueig davant la feina del polític de torn promou el canvi. I s'acostuma a tendir a anar just a l'altre extrem pensant que aquests ho faran millor. Fins que es veu que fan el mateix, o pitjor. Ara bé fer un canvi més significatiu, un canvi de pensament, de paradigma, fins i tot (fent servir el concepte kuhnià), això ja resulta molt més difícil. I en els darrers anys que la pressió econòmoca s'avantposa davant dels ideals, les vides i les persones, fins i tot sembla impossible.
Brillant definició del govern presentada per Proudhon: "ser governat significa ser: observat, inspeccionat, espiat, dirigit, legislat, regulat, inscrit, adoctrinat, sermonejat, controlat, mesurat, sopesat, censurat i instruït per persones que no tenen el dret, els coneixements ni la virtut necessaris per això." (66) Cap diferència amb el que ens trobem avui en dia, dirigits massa sovint per individus que no tenen "els coneixements ni la virtut necessaris" per adoctrinar-nos, però que no dubten gens en fer-ho i encara s'ofenen si no els fem cas: ja se sap que la ignorància és atrevida. I afegeix Proudhon: "Ser governat significa amb motiu de cada operació, transacció o moviment, ser: anotat, registrat, controlat, gravat, segellat, mesurat, avaluat, sopesat, patentat, autoritzat, llicenciat, aprovat, augmentat, obstaculitzat, reformat, renyat i detingut." (66) I qualsevol persona que s'hagi hagut d'enfrontar amb la més mínima diligència burocràtica entendrà perfectament a què es refereix: omplir milers d'informes, compulsar documents, mostrar l'original i la fotocòpia de títols, fer instàncies... Però encara continua Proudhon: "És amb el pretext de l'interès general, ser: aclaparat, disciplinat, posat en rescat, explotat, monopolitzat, extorsionat, oprimit, falsejat i desvalisat. Per ser aviat, al més petit moviment de resistència, a la menor paraula de protesta: reprimit, multat, objecte d'abusos, fustigat, seguit, intimidat a crits, colpejat, desarmat, estrangulat al garrot, empresonat, afusellat, jutjat, condemnat, deportat, flagel·lat, venut, traïcionat i, per últim, sotmès a escarniment, ridiculitzat, insultat i deshonrat." (66-7) Exacte. La voluntat de prohibir i criminalitzar certs actes de protesta ho deixen clarament palès.
"Hi va haver un temps en què ningú no s'atrevia a criticar la democràcia per por a ésser titllat de totalitari i feixista" (73) Afirma molt encertadament Blanco. I afegeix: "els vicis i abusos que es manifesten en l'exercici de les democràcies modernes han revelat l'arrel autoritària de l'Estat democràtic modern." (73) I conclou: "tot està contaminat per l'electoralisme" (73) Avui, onze anys després de la publicació d'aquest llibre, veiem que tot encara està més contaminat per l'electoralisme. I si no, només cal mirar els motius clarament electoralistes que tenen CiU per fer creure que volen un referèndum.
___________
Dintre de L'individu davant el tercer mil·leni (La Busca)
començat_ 10/09/13 / acabat_ 10/09/13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada