...but the clouds..., Samuel Beckett

Una peça pensada per a la televisió amb la repetitció d’uns estilemes pràcticament presents a cada una de les darreres obres vistes en aquest recull (Ghost Trio, Footfalls, That Time, Not I ): la foscor, la indeterminació dels personatges que veiem, la veu exterior que explica què passa (en aquest cas, coincidint amb la persona de la figura, és a dir, la veu ens explica què va fer i nosaltres ho veiem reproduït) i la importància de la boca i dels ulls, més que les altres parts del cos (“close-up of woman’s face reduced as far as possible to eyes and mouth” (257)). Llenguatge i percepció; comunicació i identitat. Dos dilemes que ja han aparegut amb anterioritat però que no per això deixen de ser interessants.

La veu ens mostra què va fer i vol que ho tinguem ben clar, per això diu “let us now make sure we have got it right” (259) i fa que M repeteixi tots els moviments fins al moment abans de proseguir l’acció.

L’acció consisteix en M agenollat durant tota la nit, pregant per tornar-la a veure. Llavors, la veu ens diu que hi havia tres possibilitats: la primera, que ella aparegués i desaparegués, la càmera així ho indica oferint un ràpid pla d’ella, bé, de la seva boca i ulls, especialment; la segona possibilitat era que ella aparegués i la imatge perdurés uns instants, com ens mostra la càmera; i la tercera possibilitat era que ella aparegués, perdurés i parlés. Parlés paraules inconnexes, frases sense sentit, però parlés.

Quan hem acceptat aquestes tres possibilitats, quan les hem acceptat com a conseqüència directa de l’acció d’M, és a dir, quan hem entrat en el joc escènic i ens creiem que de les seves pregàries se’n deriva necessàriament l’aparició d’ella, Beckett ens capgira el joc i ens diu que hi ha una quarta opció. Una opció que, de fet, és la que té més possibilitats de passar i que acaba passant pràcticament sempre: que ella no aparegui. Que la nit s’acabi, ella no aparegui i ell abandoni l’habitació. Tal i com la càmera ens ho mostra.

Un interessant joc amb l’espectador, manipulant les regles del joc i, per tant, les convencions establertes. Un divertimento subversiu.
___________
Samuel Beckett,  ...but the clouds... (dintre de Collected Shorter Plays of Samuel Beckett - Faber and Faber)
començat_ 15/02/12  /  acabat_ 15/02/12