Indian Summer, Rodolf Sirera

Obra de teatre, títol anglès, autor de nom estrambòtic, editat el 1989, trobat entre els tresors oblidats de la llibreria Les Voltes de Girona… la lectura del llibre respon a aquestes poc-ordinàries expectatives.

En el pròleg, Manuel Molins ens presenta l’autor (fent-me enrojolir de vergonya per la meva ignorància) i ja adverteix de la transgressió temporal que conté l’obra. Perquè, sobretot, d’Indian Summer el que destaca és la seva conscient manipulació del temps. O, com diu Molins, la representació del temps personal, el temps subjectiu, el que no entén de rellotges ni ordenacions i oscil·la a plaer o, massa sovint, a contra-cor. El temps tal i com el vivim les persones. Que, de fet, hauria de ser l’únic que de debò tingués rellevància a les nostres vides perquè és l’únic real per a nosaltres. L’únic que no és un artifici imposat.

Indian Summer podria ser la història convencional d’un triangle d’amor tradicional, un t’estimo a tu però la distància, la carn, la solitud fan que em senti atret per una altra. Tu no hi ets i jo estic sol. Final de la història. L’Aurora està de gira amb la seva obra de teatre, benvinguda sigui doncs la Maria Teresa. Però Indian Summer és molt més.

Ja d’entrada, la Maria Teresa se’ns mostra insinuadora, sexual, amb ganes de ser ella qui inicïi la relació amb en Daniel. Un Daniel que dubta, que ens és presentat com a tímid, cohibit, reservat. Un Daniel que fuig quan la Maria Teresa el busca.

I llavors arriba el primer salt temporal. El primer element remarcable i, la veritat, d’allò més interessant tant a nivell estructural com conceptual:

la Maria Teresa surt un moment d’escena, en Daniel canvia el cassete i sentim, per primera vegada, la veu de l’Aurora comunicant-nos sensacions, neguits, inquietuds que es poden atribuir al propi Daniel. Llavors, quan la cinta s’acaba, la Maria Teresa torna a entrar a escena però ja no és la mateixa d’abans: és la Maria Teresa d’un altre temps, una Maria Teresa que encara no ha begut vi amb en Daniel, que entra per primera vegada a casa d’en Daniel. És la Maria Teresa d’un passat no massa llunyà.

A partir d’aquí els salts temporals se succeeixen però, a més (i vet aquí l’encant del text, la sàvia manipulació que Sirera fa de l’espectador/lector i de les seves expectatives), una mateixa frase és pronunciada per dos i fins a tres personatges diferents generant-nos la sensació Nietzscheana que el temps és cíclic, que estem condemnats a repetir-ho tot. O bé ens fa plantejar que potser no existeixen personatges, sinó que tot depèn de la nostra lectura, de la nostra interpretació del text.

Que tot és irreal però que, alhora, tot és possible.

I, per això mateix, el final no és un final sinó un interrogant.
____________
Rodolf Sirera, Indian Summer (Bromera)
començat_ 1/02/11  /  acabat_ 3/02/11