Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris israel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris israel. Mostrar tots els missatges

17 d’abr. 2015

Um Saad, Gasán Kanafani

"¡Cárceles las hay de todas clases, hijo mío!" (220) afirma l'Um Saad, protagonista femenina, símbol de la terra derrotada i farta de rebre. "El cuerpo es una cárcel, tu casa otra, y el periódico, la radio, el autobús, la calle, los ojos de la gente..." (229) Tot allò que ens rodeja ens empresona perquè ens manté lligats a la nostra realitat. I quan es tracta d'una realitat tan funesta com la d'Um Saad, no hi ha cap dubte que aquestes presons, aquestes cadenes, es converteixen en grillons.

Després de 20 anys de refugiats, malvivint en tendes, Um Saad ja n'està farta i s'alegra molt que el seu fill s'hagi afegit als fedayin, els combatents laics d'Orient perquè, com a mínim, ell està lluitant perquè les coses millorin. Quan tot està perdut, és el moment dels grans sacrificis i una mare prefereix que el seu fill posi la seva vida en perill que no pas que es quedi de braços plegats mentre el món al seu voltant s'ensorra.

"El exiliado crea sus palabras y las introduce en su vida lo mismo que la reja del arado penetra en la tierra." (236)

"Si hubiera sido así desde el principio, no nos habría pasado lo que nos pasó." (263) afirma un avi veient com en Saíd, l'altre fill d'Um Saad, s'ha enfrontat a un militar i li ha arrebatat la baioneta entre els aplaudiments de la multitud. Si no s'haguessin deixat trepitjar mai, no estarien allà on estan. Però ningú pensa que la crueltat humana pot ser tan gran. Ningú pot creure que un camp de refugiats esdevingui el país inexistent de tota una generació. Ningú vol acceptar que els homes puguin arribar a ser tan mesquins.

Al final, Kanafani mostra com tan bon punt l'individu recuperi la seva força, tan bon punt estigui decidit a lluitar, l'esperança es pot recuperar. Que l'assassinessin poc després d'escriure aquest text i que la situació palestina no hagi millorat massa des de llavors, ens demostra que la lluita encara no ha acabat. Tal i com s'afirma a la contraportada d'aquesta edició de Hoja de Lata: la firma a Rodas de l'armistici que donava per acabada la guerra àrab-israelí de 1948 no va ser més que el "primer round de este largo combate." 
__________
Gasán Kanafani, Um Saad (dintre de Una trilogía palestina - Hoja de Lata)
començat_ 26/03/15  /  acabat_ 27/03/15


13 d’abr. 2015

Hombres en el sol, Gasán Kanafani

Tres homes conformen aquesta història: Abu Qais, Asad i Maruán. Membres de tres generacions diferents però víctimes tots tres del mateix dolor: tots ells són exiliats refugiats a qui han fet fora de casa seva que estan malvivint en un camp de refugiats somiant en una vida millor. Una vida que sembla poder començar amb un viatge a Kuwait on els espera la possibilitat de treballar i poder donar esperança a les seves families. No demanen molt més. Però Kuwait no és el paradís perdut que hom pot imaginar: a Kuwait "no había árboles. Los árboles solo existen en tu cabeza." (67) I si canviem "arbres" per "esperança", la metàfora esdevé molt més entenedora. I més trista.

Kanafani mostra una curiosa barreja d'estils narratius: un narrador omniscient que dóna veu al protagonista que es parla a ell mateix en segona persona mentre el temps de l'acció oscila entre el present i el passat per explicar aquesta història de tres palestins "que coinciden en la necesidad de encontrar una solución individual al problema existencial del hombre palestino mediante la huida a Kuwait." (27)

"Me alegro de que vayas a Kuwait. Allí aprenderás muchas cosas. Primero, que el dinero es lo principal; segundo, que la moral viene después." (92) Li diu Abuljaizarán, el transportista de persones, al jove Maruán. Certament, Kuwait no és el paradís que molts esperaven.

"Lo que quiero es más dinero, más y más dinero. Un día me di cuenta de que era difícil amasar una fortuna por medios honrados." (113) Segueix mostrant-se Abuljaizarán. És per això, per la seva necessitat de fer diners, que es dedica a fer passar persones clandestinament. No hi ha cap sentiment de companyerisme patriòtic en les seves accions malgrat ser també palestí. Ni tampoc cap intenció d'ajudar als demés: es tracta simplement d'una manera ràpida de fer diners. I això, en temps de crisis (social, vital, econòmica) s'accentua encara més. Surt el llop que tot home porta a dintre i ens devora.

A través dels diferents protagonistes, Kanafani aprofita per adreçar-se directament als lectors, per intentar remoure les seves consciències i fer-los plantejar la necessitat de fugir d'allà on estan: "¿Pero tú crees que vale mucho más la pena vivir así que morir? ¿Por qué no pruebas y haces como nosotros? ¿Por qué no te levantas de ese almohadón y te lanzas por esos mundos de Dios a ganar el pan?" (124)

El descens a l'interior de la cisterna del camió que transportarà als clandestins adquireix el valor simbòlic del descens als inferns dantescs. Una davallada real de l'individu al foc físic en el qual s'hi ha d'endinsar llevant-se la camisa, és a dir, la mostra de la seva civilització, del seu lligam amb la humanitat i deslliurant-se a la seva animalitat. Un descens físic i moral.

I la pregunta final que ja introduïa María de Madariaga en el pròleg ("¿Por qué no golpeasteis las paredes de la cisterna?" (140)) ens transporta, com a possible resposta, a les preguntes retòriques formulades prèviament per Abu Qais: "¿pero tú crees que vale mucho más la pena vivir así que morir?" (124) Ens qüestiona la desesperació extrema, la derrota més absoluta, la pèrdua d'esperança.

Una primera aproximació al realisme cru, social i necessari d'en Kanafani que encoratja a seguir investigant aquesta trilogia palestina.
____________
Gasán Kanafani, Hombres en el sol (Dintre de Una trilogía palestina -Hoja de Lata)
començat_ 22/03/15  /  acabat_ 22/03/15

10 d’abr. 2015

Una trilogia palestina, Gasán Kanafani

María Rosa de Madariaga afirma en el pròleg que l'única solució possible al problema israelo-palestí seria recuperar les idees originàries del 1967 d'instaurar "un Estado democrático y laico." (20) Un país on "judíos, musulmanes y cristianos puedan convivir pacíficamente, con independencia de sus orígenes religiosos o étnicos." (20) Una utopia de difícil realització.

"Expulsión, éxodo, exilio, lucha por la vida, injusticias y opresión en el país de acogida; factores todos ellos que contribuirán a hacer de Kanafani desde muy joven -a los quince años de edad- un activo militante de la causa palestina." (23-4)

"La pluma fue su arma de combate" (25) afirma de Madariaga. "Hay momentos históricos, situaciones límite, en los que el escritor no puede aislarse en su torre de marfil y permanecer indiferente a lo que le rodea. Su deber de intelectual es testimoniar." (25)

"En Hombres en el sol hay una evasión, una huida, de la amarga y cruda realidad. La búsqueda de una solución individual lleva a la muerte, que es aquí una prolongación de la derrota, una muerte aceptada pasivamente, con resignación, sin lucha. En Lo que os queda, se vislumbra ya el esbozo de una toma de conciencia. La búsqueda de una solución, aunque siga siendo de forma individual, representa ya un intento de liberación. [...] Um Saad representa la etapa superior de la toma de conciencia, la solución colectiva que se traduce en la lucha armada." (27) En Jordi Casanovas, a la seva obra Gazoline, exposava una conclusió semblant en referència al conflicte existent a les banlieu franceses: arriba un punt que els arguments s'acaben, que l'opressió és tan gran, que l'única opció és contra-atacar. I per molta voluntat pacifista que tots poguem tenir, aquesta sembla ser, de moment, l'única sortida real. El diàleg no existeix perquè no deixa de ser dos monòlegs contraposats. I a vegades no passa de ser un soliloqui repetitiu.

"Lo que resulta más trágico de esta novela [Hombres en el sol] es la resignación de los tres hombres ante la muerte -como bestias que llevan al matadero-, la aceptación de un destino ineluctable, fatal, como si el camino que habían elegido no pudiera conducirlos más que a ese fin." (35)

En quant a la segona novel·la, Lo que os queda, d'un estil més trencador i metafòric (ressons de Faulkner i Joyce com es veurà en la propera Fitxa de Lectura, l'autor es fa una pregunta clau arran de les crítiques que la consideraven massa trencadora formalment i confosa per poder arribar al seu públic potencial: "¿escribo para que un crítico diga en una revista cualquiera que he escrito una novela excelente, o escribo para llegar a la gente?" (41) Considerant la mutació estilística que de Madariego afirma que va fer l'autor de cara a la seva següent novel·la, el seu públic desitjat està clar.

A Um Saad, la novel·la que tanca aquesta trilogia, Kanafani reflexa, com ja s'ha dit abans, "la etapa de la toma de conciecia colectiva del pueblo palestino." (52) És l'època de les guerrilles. De la lluita.

Tres novel·les fundacionals d'un autor assassinat amb 36 anys i que no va tenir temps gairebé ni a corregir-les o ampliar-les. El testimoni viu d'una mort anunciada.
____________
Gasán Kanafani, Una trilogia palestina (Hoja de Lata)
començat_ 20/03/15  /  acabat_ 21/03/15