23 de set. 2018

Els micromecenes, Alberto Ramos

La ironia de l'Alberto Ramos no només no es perd amb els anys (ja en fa 5/6 que ens coneixem literària i personalment) sinó que s'intensifica. Vegis com a prova irrefutable El hombre del frac i Els últims dies de Clark K. Potser perquè compartim molts referents, els generacionals i els deformatius per professió, però la qüestió és que gaudeixo veient com la seva ironia creix en aquest text que s'endinsa en la política, en les promeses electorals, en els referèndums, les terceres vies, els plans D... sense fer-ho del tot. Com a temes paral·les al tema principal: el tatuatge que en Txema es vol fer de la cara de la Sílvia (futurible líder del partit) en el penis. Aquest és el plantejament de l'obra. I el desenvolupament és pur Ramos. Barreja de cinisme, Kafka, contemporaneïtat i absurd.

Ara no recordo fins a quina fase del Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta va arribar amb aquesta obra, però en puc entendre la bona acollida que va tenir. No només és una sàtira sobre la inhumanitat que poden mostrar els polítics, molt més interessats en els vots que no les persones, sinó que a més també planteja la penúria que viu el sector artístic, obligat a recórrer a campanyes de micromecenatge per poder tirar endavat qualsevol projecte (ja sigui l'enregistrament d'un CD o el cost del tatuatge d'en Txema). Perquè, tal i com afirma l'Alberto, desenganyem-nos, en la gran majoria dels casos, els micromecenes no ho són per interessos artístics ni altruïsme creatiu sinó que són únicament els amics i familiars. Són les noves participacions als números de Nadal que veníem per a costejar-nos el viatge de final de curs d'EGB. Petites extorsions a aquells que ens estimen sense preguntes. Perquè, què en farà la iaia Milagros (per part de la Sílvia) de la foto del penis tatuat d'en Txema que ell envia com a agraïment contractual a tots els micromecenes? Què en faràn tots els altres, de fet. El mateix de sempre: pagar i callar.
_______________
Alberto Ramos, Els micromecenes 
començat_ 5/12/17  //  acabat_ 5/12/17

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada