L'hipòcrita, Gerard Guix

En una oficina kafkiana, el senyor Maxwell és designat com a substitut d'en Martin A. El problema és que no sap quina feina realitza en Martin A. De fet, ni tan sols sap quina feina fan la resta de treballadors de l'oficina. El que queda clar (tot i que ell, d'entrada, no ho veu) és l'alienació d'aquests individus: rebatejant-los a tots com a Martin i una lletra de l'abecedari, el senyor Loop, l'encarregat, els despersonalitza. Deixen de ser individus propis per passar a ser peces de l'engranatge laboral. I, en aquest cas, d'un engranatge de només sis peces, les que conformen les lletres de la paraula MARTIN. "Sap quin nom surt si uneix les nostres lletres? M, A, R, T, I, N? Martin. Rebuscat, oi? Ja ho veu, vosté és en Q. Desentona. Durarà poc a l'empresa." (20) Quan el nom determina la cosa (l'individu).

Sis personatges que tan bon punt es queden sols converteixen l'oficina en una festa on van mostrant les seves diferents peculiaritats: la paranoia, el sindicalisme, la por, la tafaneria...

"Enhorabona! Des d'ara ja forma part de l'estadística: una feina fixa, un cotxe a terminis, una bonica casa hipotecada, amb jardí adossat i una família estàndard: nen i nena. Risc mig a les assegurances de vida." (50) No importa que per aconseguir la feina hagi apallissat al treballador que substitueix, el món és pels forts i la resta van caient pel camí.

El segon acte, que funciona com a epíleg per la seva breu extensió i la seva funció narrativa, mostra la frustració d'en Martin I. Unes pàgines enrere, en Martin N ens pregunta: "creu realment que rera aquesta responsabilitat, rera aquesta serietat hi ha un home feliç? L'ha vist bé? Creu que Martin I. és feliç mentre ve a treballar en moto? I quan arriba a l'oficina? Creu que no és un hipòcrita, també? Potser ell, que en aparença ho sembla menys, sigui el més hipòcrita de tots." (37) I el somni de revolta que configura el segon acte ens ho confirma. Tots som hipòcrites. ens conformem amb allò que ens trobem i callem i abaixem el cap. Potser perquè en el fons tots som Martin I., amb "I d'idiota."
____________
Gerard Guix, L'hipòcrita (Emboscall edicions)
començat_ 7/10/14  /  acabat_ 7/10/14