Los dos reyes y los dos laberintos, Jorge Luis Borges

Continuació del conte anterior (Abenjacán el Bojarí, muerto en su laberinto), en principi, les paraules que el mossèn Allaby digué quan es començà a construir el laberint.
Un conte al·legòric sobre l'astúcia d'un rei que, després d'haver estat tancat en un laberint i d'haver-ne pogut sortir, es venja del seu captor deixant-lo enmig del desert: "en Babilonia me quisiste perder en un laberinto de bronce con muchas escaleras, puertas y muros; ahora el Poderoso ha tenido a bien que te muestre el mío, donde no hay escaleras que subir, ni puertas que forzar, ni fatigosas galerías que recorrer, ni muros que te veden el paso." (158) I allà, enmig del desert, va morir de gana i de set en aquest laberint natural perquè, a vegades, la llibertat absoluta pot ser la més gran presó.
______________
Jorge Luis Borges, Los dos reyes y los dos laberintos (dintre de El aleph - Alianza editorial)
començat_ 2/08/14  /  acabat_ 2/08/14