Elepé, Carlos Be

Existeix un to despreocupat, de nit de festa per Malasaña, de moments d'abraçades col·lectives i cançons xarones cantades a viva veu. Jo vaig arribar al pis de calle Pez massa tard, ho reconec, quan les energies nocturnes ja començaven a flaquejar considerablement, però en vaig poder entrellucar aquestes estones, aquests matins de diumenge que jo havia de baixar a treure el cotxe aparcat al carrer i em creuava amb els que encara no havien acabat la nit, o aquelles converses de borratxos amb cambrers de fora de Madrid que volien convidar-nos sí o sí a l'últim gin tònic per mostrar la bondat de la capital. I no feia falta que ho fes, la veritat, Madrid ja ens havia captivat. La seva nit ens havia subjugat i les seves possibilitats ens havien enamorat. Que llunyana, trista, egocèntrica i de postaleta que es veia Barcelona al seu costat...

 

Estones de plaer nocturn compartit que, comparades amb les nits al Joy's, el pub local que durant tants anys va ser com una segona casa per tants de nosaltres, fa que siguin de més bon imaginar. En Carlos Be el sap retratar perfectament aquest moment màgic. Capturar en una petita ampolleta de records i obrir-ne el tap lleugerament perquè la seva olor ens hi transporti inevitablement. Però, per sort, Elepé no s'atura aquí, en aquest viatge divertit i nostàlgic, a les cançons de la Rocío Jurado, en Raphael o el gran Tino Casal i l'ambient canellesc no-binari de l'Almodóvar, sinó que també ofereix moments de reflexions més greus, els matins de la ressaca, el dia després, quan ens adonem que, efectivament, no som res, que la nostra existència és tan contingent i innecessària que un cop ja no hi siguem ningú s'enrecordarà de nosaltres. 

"La vida es una discoteca y el presente no se puede cambiar por el futuro ni por el pasado." 

I amb aquesta introducció al dolor del temps passat, descobrim l'admiració de l'Àngel per la Lucía: un amor d'infantesa cap a ella, una cantant famosa de nena. I amb això, la comèdia es mou decididament cap a la tragicomèdia i el text m'agrada més. 

"El futuro oculta trampas y solo te das cuenta cuando caes de bruces en ellas."

 

I aquest text també té la virtut de mostrar algunes d'aquestes trampes. La tristesa del pas del temps, dels amors perduts i els desenganys. Com alguns amics es queden pel camí perquè els excessos ja ho tenen això, que fan neteja i com, a vegades, malgrat assolir el somni estem més sols i perduts que mai. 

______________

Carlos Be, Elepé (disponible a la pàgina web d'en Carlos Be)

començat_ 8/6/21  // acabat_ 8/6/21