The Double, Fyodor Dostoievski

Podem llegir les desventures del funcionari Golyadkin en tant que un personatge intentant formar part d'una elit social dins de la qual no el volen. Podem riure, fins i tot, veient el gran ridícul que fa quan, després de passejar tot el dia en un carruatge exagerat i fora de lloc, d'estar tres hores a la porta de la festa intentant reunir el valor per entrar, posa la pota davant l'amfitriona i és fet fora de la casa. Sí, podem riure. Fins que recordem com actuem molts de nosaltres a les festes de nadal de l'empresa, o davant la presència del senyor conseller que ha vingut a inaugurar una modesta exposició al nostre poble o barri... i llavors pretenem riure encara amb més esma, per fingir que nosaltres no som com aquest perdedor. No, nosaltres no som com ell...

I llavors apareix el doble. Algú idèntic a ell, que es fa dir pel seu mateix nom, i que va a la seva oficina. Al principi, hi ha una sensació kafkiana, en el sentit que la gent no reacciona davant l'home encorbatat/doble. És a dir, que el protagonista està tan deshumanitzat, tan alienat, que ningú se n'adona que en realitat no és ell. Però, mica en mica, el doble es va apoderant del lloc de l'original i deixant a l'original en un mal estat social. La gent està convençuda que el doble és bona perona, honrat, treballador, mentre que l'original, que no ha fet res, passa a ser un pària. El trepa ensarrona als demés i la bona persona és trepitjada i repudiada. Ens sona d'alguna cosa? Ho estem veient diàriament al nostra voltant? S'està encoratjant perquè continuï així? S'està premiant de manera institucionalitzada als trepes, als trepitjadors i als sense-cor? I encara hi ha gent que em pregunta per què no PUC tornar al meu país...

Però, és tot únicament bogeria com ho interpreten els seus companys de feina i els seus superiors? És només això el que ens volia explicar en Dostoievski? El descens neuròtic d'un individu mediocre? Per molts, es tracta a més de la recreació del tema del Doppelgänger, de la creació del teu nèmesis, perquè està clar que en Golyadkin junior té totes les qualitats que li manquen al sènior. És segur, agradable, sap fer amics... però també ensabonar, enganyar, mentir per millorar socialment... I ens fa (o ens hauria de fer) plantejar si aquest és el model d'individu que volem? Aquest és l'ésser triomfador? O bé aquesta és la crítica que fa Dostoievski de la depravació social que premia als embaucadors i condemna a les persones honrades?

_____________
Fyodor Dostoevsky, The Double
començat 3/7/17  /  acabat_ 18/7/17