Old Records, Marc Angelet

En un destartalat estudi de música, la Kate i la Julie estan gravant un disc mediocre, amb el que ni tan sols hi creuen, amb l'ajuda d'en Nick a la taula de so, un nostàlgic de la música autèntica que repudia aquesta mena de "discos correctes per un món correcte." (11) La sensació de desengany, de nostàlgia per èpoques millors i de ràbia pel present prefabricat es fa pal·lesa de seguida. La conversa entre els tres personatges ens hi transporta suaument.

"El món ha passat de creure massa a tenir massa por a creure." (12)

I, de sobte, tot es capgira. Un soroll de porta, unes veus que aparaeixen en unes gravacions i múltiples manifestacions més que transformen l'enregistrament del disc (i l'obra de teatre mateixa) en un fenòmen paranormal.
Clar que l'humor que destil·la l'Angelet, àcid de vegades, groller d'altres, ajuda a seguir la història i a creure'ns les manifestacions i, fins i tot, el moment de possessió que tenen els protagonistes però no resulta suficient per evitar que l'obra entri en una altra dimensió (i perdó pel joc de paraules). Entra en la dinàmica de es obres ocurrents però fàcilment oblidables que omplen molts dels teatres de Barcelona en els darrers anys.

Una comèdia ben trabada on l'autor s'assegura, una i altra vegada, que el públic no es perdi en cap moment, acompanyada d'elements d'intriga i emotivisme que ja ens fan preveure el final feliç que ens espera. Tot plegat per deixar-nos amb el regust agredolç d'una obra de diumenge a la tarda de la qual el dilluns ja no ens recordarem.
_______________
Marc Angelet, Old Records
començat_ 22/06/15  /  acabat_ 22/06/15