Combate, Carles Batlle

En un espai buit i destartalat, que el mateix Batlle s'encarrega de dibuixar com un espai inhòspit, indefinit, però habitable (entenent habitable com un lloc on hi podem estar, encara que no hi hagi res de res), el personatge d'ELLA se'ns mostra estrany, perdut, desconegut.
Per altra banda, en un altre indret, encara més imprecís que l'anterior, ELL sembla estar rodejat d'un líquid que l'obliga a estar-se totalment immòbil si no vol ofegar-se. Si és real o metafòric, aquest líquid, no ho sabem. Tampoc importa. Tot plegat ens ajuda a generar aquesta sensació de post-guerra, de vides destrossades després de la batalla, de com uns personatges normals, amb una vida normal, es troben desubicats i descontextualitzats: "hace mucho tiempo, tenía un marido que me adoraba, un trabajo estable, muchos vestidos, un piso decorado con elegancia, algunos muebles antiguos y dos cuadros originales de muy buen tamaño, con una secadora, un lavaplatos, un microondas, un ordenador, una impresora, un compact, un vídeo, diez álbumes de fotografías con la fecha en el lomo y un montón de libros por todas partes." (6) Una vida normal, de rictus i costums fins que "un día, al llegar a casa, me la encontré con el techo hundido y el suelo lleno de sangre." (6) De sobte, la nostra complicada vida senzilla deixa de tenir importància i ens enfrontem a una nova realitat encara més dura i aspra que l'anterior.

Sobta (i potser no acaba de convèncer) el to tan diferent de les paraules d'ELL i d'ELLA quan reviuen el moment que es van trobar per primera vegada. Després de l'exquisida fluidesa dels seus monòlegs, la seva entrebancada conversa costa de creure. Potser sí que ajuda a mostrar els dos móns, l'interior en el qual nosaltres ho dominem tot i ens sentim més còmodes i segurs, i l'exterior, que ens empetiteix i fa febles, però la seva conversa resulta totalment fora de lloc.

Carles Batlle juga intel·ligentment amb el temps i els espais per crear aquesta mena de fàbula anti-bel·licista i semi-holocàustica, que dibuixa una societat trencada, perduda, violenta. De germans lluitant contra germans. D'amics matant a amics: una guerra civil. I nosaltres, lectors, mica en mica anem entenent la història, anem ubicant les èpoques i els espais, gairebé al mateix ritme que els personatges. Així, quan ELL diu "ahora entiendes toda esta agua" (21) en el seu darrer monòleg, nosaltres compartim la mateixa sensació. Ara entenem el viatge que està a punt de realitzar i que, en certa manera, hem iniciat amb ell.
______________
Carles Batlle, Combate (Biblioteca virtual Miguel de Cervantes)
començat_ 31/05/15  /  acabat_ 31/05/15