Lo que os queda, Gasán Kanafani

A la nota aclaratòria, el propi Kanafani afirma que reconeix "la dificultad que supone entrar en un mundo en el que todo se confunde, pero era inevitable que así fuera si queremos que la novela exprese de una sola vez todo lo que se ha propuesto decir." (145) Es tracta de la seva segona novel·la que beu directament de Joyce i, sobretot, de El ruido y la Furia de Faulkner tant a nivell formal com també de contingut en l'expressió de sentiments (el zel del germà gran per protegir a la germana) i en la importància del temps.

"En aquel espacio negro e infinito un reloj no era más que una pulsera de chatarra que solo servía para inspirar miedo y expectación." (170)

El curiós trencaclosques que proposa Kanafani es va reconstruïnt pàgina rera pàgina. Els sentiments tràgics de la Mariam, mare soltera d'un fill del seu germà que es va casar a la correcuita per evitar l'escàndol amb en Zacarias, un desgraciat conegut per tots que ja té una altra dona al poble i cinc fills amb ella, es barregen amb l'exili frustat de l'Hamed, el seu germà, i el seu peregrinatge a cegues pel desert. Mentre ella espera neguitosa a que les hores passin per saber si el seu germà és capaç d'arribar al seu destí, ell s'enfronta als records i a un soldat a qui aconsegueix agafar com a presoner. Històries paral·leles d'un drama molt humà. Dubtes, malestars, sospites i retrets que, un cop desvetllats (és a dir, un cop desxifrat l'estil del text) prenen un altre valor i ens afecten de manera més visceral.

"No hay silencio sin voz, de lo contrario no podría oírse de esa forma única, cargada de ausencia, soledad, misterio." (197-8)

Una tragèdia més o menys clàssica explicada amb salts temporals i espaials combinats amb reflexions interiors dels personatges i descripcions d'un narrador omniscient. Sembla molt complex i feixuc però, en realitat, resulta molt més fàcil i directe. El dubte sobre si l'autor ha d'escriure per rebre el reconeixement de la premsa especialitzada o bé transformar les consciències dels lectors, costa d'entendres més de 30 anys després de ser escrit el text. Des de la nostra perspectiva (futura i occidental) sembla que ambdues opcions no són excluents i que Kanafani les duu a terme de manera magistral. Perquè sigui com sigui resulta clar, tal i com afirmava María de Madariaga a la introducció, que es tracta del primer pas cap a l'acció, de l'abandó de la resignació observada a Hombres en el sol, i l'obertura del camí cap a Um Saad. La presa de consciència necessària a tota societa adormida (voluntària o obligadament)
___________
Gasán Kanafani, Lo que os queda (dintre de Una trilogía palestina - Hoja de Lata)
començat_ 23/03/15  /  acabat_ 24/03/15