Hombres en el sol, Gasán Kanafani

Tres homes conformen aquesta història: Abu Qais, Asad i Maruán. Membres de tres generacions diferents però víctimes tots tres del mateix dolor: tots ells són exiliats refugiats a qui han fet fora de casa seva que estan malvivint en un camp de refugiats somiant en una vida millor. Una vida que sembla poder començar amb un viatge a Kuwait on els espera la possibilitat de treballar i poder donar esperança a les seves families. No demanen molt més. Però Kuwait no és el paradís perdut que hom pot imaginar: a Kuwait "no había árboles. Los árboles solo existen en tu cabeza." (67) I si canviem "arbres" per "esperança", la metàfora esdevé molt més entenedora. I més trista.

Kanafani mostra una curiosa barreja d'estils narratius: un narrador omniscient que dóna veu al protagonista que es parla a ell mateix en segona persona mentre el temps de l'acció oscila entre el present i el passat per explicar aquesta història de tres palestins "que coinciden en la necesidad de encontrar una solución individual al problema existencial del hombre palestino mediante la huida a Kuwait." (27)

"Me alegro de que vayas a Kuwait. Allí aprenderás muchas cosas. Primero, que el dinero es lo principal; segundo, que la moral viene después." (92) Li diu Abuljaizarán, el transportista de persones, al jove Maruán. Certament, Kuwait no és el paradís que molts esperaven.

"Lo que quiero es más dinero, más y más dinero. Un día me di cuenta de que era difícil amasar una fortuna por medios honrados." (113) Segueix mostrant-se Abuljaizarán. És per això, per la seva necessitat de fer diners, que es dedica a fer passar persones clandestinament. No hi ha cap sentiment de companyerisme patriòtic en les seves accions malgrat ser també palestí. Ni tampoc cap intenció d'ajudar als demés: es tracta simplement d'una manera ràpida de fer diners. I això, en temps de crisis (social, vital, econòmica) s'accentua encara més. Surt el llop que tot home porta a dintre i ens devora.

A través dels diferents protagonistes, Kanafani aprofita per adreçar-se directament als lectors, per intentar remoure les seves consciències i fer-los plantejar la necessitat de fugir d'allà on estan: "¿Pero tú crees que vale mucho más la pena vivir así que morir? ¿Por qué no pruebas y haces como nosotros? ¿Por qué no te levantas de ese almohadón y te lanzas por esos mundos de Dios a ganar el pan?" (124)

El descens a l'interior de la cisterna del camió que transportarà als clandestins adquireix el valor simbòlic del descens als inferns dantescs. Una davallada real de l'individu al foc físic en el qual s'hi ha d'endinsar llevant-se la camisa, és a dir, la mostra de la seva civilització, del seu lligam amb la humanitat i deslliurant-se a la seva animalitat. Un descens físic i moral.

I la pregunta final que ja introduïa María de Madariaga en el pròleg ("¿Por qué no golpeasteis las paredes de la cisterna?" (140)) ens transporta, com a possible resposta, a les preguntes retòriques formulades prèviament per Abu Qais: "¿pero tú crees que vale mucho más la pena vivir así que morir?" (124) Ens qüestiona la desesperació extrema, la derrota més absoluta, la pèrdua d'esperança.

Una primera aproximació al realisme cru, social i necessari d'en Kanafani que encoratja a seguir investigant aquesta trilogia palestina.
____________
Gasán Kanafani, Hombres en el sol (Dintre de Una trilogía palestina -Hoja de Lata)
començat_ 22/03/15  /  acabat_ 22/03/15