"When the epoch of analogue (which was to say also the richness of language, of analogy) was giving way to the digital era, the final victory of the numerate over the literate." (81) El món contemporani està regit pels números, no per les paraules. I hem de pagar un preu molt car per aquesta decisió. Per començar, la destrucció de la cultura, de la sensibilitat i, finalment, de la humanitat. Afortunadament tot és cíclic i tard o d'hora (potser el segle que ve) tornarà el temps de les lletres.
"Each marriage that breaks interrogates those that continue to hold." (77) Així com davant d'una defunció o un enterrament, els dubtes existencials semblen inevitables (tot i durar només uns instants, clar, cal amagar la mort sota la catifa i seguir endavant com si res), davant d'una parella trencada, els plantejaments sobre la pròpia relació també ens sobrevenen. "Are we still good? Okay, how good? Are there things you're not telling me? Am I going to wake up one day and you'll say something that makes me realise I've been sharing my bed with an stranger?" (77)
"Who let Charlton Heston out of his cage and then asked why children were getting shot?" (87)
"Human life was now lived in the moment before the fury, when the anger grew, or the moment during -the fury's hour, the time of the beast set free- or in the ruined aftermath of a great violence, when the fury ebbed and chaos abated, until the tide began, once again, to turn." (129) Aquest és el món del qual intenta fugir en Malik. Aquest món ple de fúria que l'està convertint, també a ell, en una persona furiosa a punt d'esclatar en qualsevol moment. Per què cerca fugir de la fúria en un lloc com Nova york on encara n'hi troba més, ni ell mateix no ho sap respondre més enllà de la sensació de voler ser castigat.
"How to defeat the demons of the past when the demons of the future where all around in full cry?"(145)
En el seu intent d'entendre al ser humà, de trobar què és el que va malament amb ell mateix i amb tota la humanitat, en Malik es troba amb "The mechanisation of the human" (182) el fet que l'ésser humà passa a estar constituït per parts intercanviables que els metges s'encarreguen d'afegir, de treure, de netejar, d'abrillantar... en Malik compara l'individu amb un vehicle que pot ser repintat, la tapisseria canviada... "Unhappiness was redefined as physical unfitness, despair as a question of good spinal alignment." (183) L'individu convertit en l'home màquina de La Mettrie (o, fins i tot, en el Mensch Maschine de Kraftwerk) on tots els problemes mentals poden ser arreglats amb un canvi de peces. En el fons, però, que no ens passi per alt, això implica un fet indiscutible: "happiness was selfishness." (183)
En els primers dies del nou mil·leni, quan està ambiantada la història, "human expectations were at the highest levels in human history, and so, therefore, were humans disappointments." (184). En époques d'abundància i somnis de grandesa, els malsons també es multipliquen perquè, tal i com ens va advertir Epicur, només aquell que poc espera, poc es decebrà.
Totes les històries dels Bavurians, els Mogols, Kronos y Cyborgs, tot i recordar l'exercici d'imaginació de les protagonistes de Criaturas Celestiales, s'acaba allartgant en excés i trenca el ritme narratiu assolit. Just quan més ens interessa la vida d'en Malik Solanka.
"In the minds of many adults, the experience on offer in the movie theatres now felt more real than what was available in the world outside." (230-1)
Pàgina rera pàgina, Rushdie va retratant l'estupidesa, la infantilització, vanalització i egoisme de tota una societat. I, per extensió, per l'admiració que els Estats Units genera arreu del món, per bona part de la població humana tal i com ens mostra l'extremisme de Babur, el coronel Filibuster, que està preparan una revolta que acaba sent una dictadura encoberta. Un nou retrat de l'estupidesa humana. De la ràbia que s'apodera de tot i de tothom. El crit d'un individu aïllat que lluita per allunyar aquesta ràbia de dintre seu per adonar-se, finalment, que la ràbia està a tot arreu.
_____________
Salman Rushdie, Fury (Jonathan Cape)
començat_ 13/10/14 / acabat_ 29/10/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada