No pain, whatsoever, Richard Yates

En Harry, casat amb la Myra, està hospitalitzat per tuberculosi i les expectatives no són massa bones ("wasn't it almost like being a widow?" (62)). Ella el va a visitar cada cap de setmana amb l'autobús, però aquell cap de setmana, ha anat a sopar a casa la Irene (la seva companya de feina) i el seu marit prequè, malgrat tot, la vida continua. Tants pels que estan sans com pels que estan malalts. I, de fet, continua tant, que la Myra té un afer amb en Jack, un amic que també va al sopar com si comencés, ja, a ocupar la posició del proper-difunt Harry.

El sopar s'allarga tant que, al final, li proposen de portar-la amb el cotxe a l'hospital a visitar en Harry i així tots quatre van junts cap a l'hospital en aquest fred dia de desembre ple de depriments decoracions de nadal. A vegades, et trobes amb un viatge inesperat en cotxe i veus les coses d'una altra manera.

Només amb aquesta ambientació, amb aquesta contextualització dels personatges, de les seves emocions, de les seves relacions i de les seves accions, el conte d'en Yates respira la bellesa melancòlica de les millors obres independents americanes.

La conversa entre la Myra i en Harry és pràcticament inexistent: fa tant que ell està hospitalitzat, que ja s'han separat l'un de l'altre i passen l'hora de visita en silenci llegint les revistes que la Myra ha portat. Una parella en procés de comiat que ja només esperen l'arribada del final, que simulen tenir alguna cosa en comú, però que les circumstàncies vitals dels dos els han separat irremeiablement.

A les vuit en punt, la Irene i companyia passen a recollir a la Myra i van tots a prendre una copa deixant a en Harry en el trist hospital. La vida continua, tant pels que encara tenen esperança de viure com pels que ja només esperen la mort. La qüestió és qui se sent més sol.
_____________
Richard Yates, No pain, whatsoever (dintre de Eleven Kinds of Loneliness - Vintage Contemporaries)
començat_ 27/09/14  /  27/09/14