Quan comença la descripció del llistat de grups i subgrups alternatius al llarg de la història, desconnecto. És cosa meva, ho sé, però els tractats d'història m'avorreixen. A mesura que llegeixo, entenc el per què ho ha posat aqui l'autor, però a mi, personalment, se m'ha fet llarg. Vull dir que les notes al diari són tan llamineres que les demés entrades em semblen distraccions innecessàries.
Es tracta d'un llibre curiós que ha arribat a les meves mans de casualitat, per omplir unes hores d'espera vagarejant pels carrers de Barcelona, que s'encamina per viaranys que no m'esperava d'entrada. Que mostra moments d'un llenguatge ric i fins i tot enjogascat i retrata una família que volem creure disfuncional però que en realitat podría ser la nostra.
"Si algun dia funcionéssim amb veritats, el matrimoni estaria sentenciat."
"Com més bons records acumulis, pitjor et tractarà la nostàlgia." I potser per això, pensa la mare, els romanents han decidit defugir tota acció. Potser sí que saben que arribarà el moment que mirarem enrere amb nostàlgia de tot allò que vam viure i decideixen evitar-ho per inacció. És una opció. L'altra és no mirar enrere. Matar la nostàlgia tot deixant de viure de records i passar a viure el present, sigui quin sigui el teu present. Durant molts anys, les trobades amb antics companys de facultat van esdevenir un viatge repetitiu a la nostàlgia (vull dir que 4 anys donen pel que donen) i va arribar el moment que vaig veure que quedar amb ells, era quedar amb el passat i no em va anar bé: necessitava, encara necessito, crear nous records i no només viure dels records del passat.
____________
Víctor García Tur, Els romanents
començat_ 08/09/26 // acabat_ 24/09/26
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada