28 d’oct. 2014

La busca de Averroes, Jorge Luis Borges

La recerca de la identitat, de l'individu, d'un mateix. A través de l'explicació d'anècdotes de la vida d'Averroes, el narrador (el mateix Borges ?) es planteja qui és: "sentí en la última página, que mi narración era un símbolo del hombre que yo fui, mientras la escribía y que, para redactar esa narración, yo tuve que ser aquel hombre y que, para ser aquel hombre, yo tuve que redactar esa narración, y así hasta lo infinito." (117) Perquè potser mai sabem qui som ara, només podem imaginar qui érem en el passat en tant que vam actuar d'una manera o d'una altra. I, tot i així, sempre podem estar equivocats.

I acaba Borges amb un dubte teològic: "en el instante en que yo dejo de creer en él, Averroes desaparece" (117). La realitat de tot allò que volem creure, divinitat, miracles, arbres que en comptes de fulles tenen ocells verds o roses que tenen inscrits fragments del Corà (com discoteixen els protagonistes del conte) depèn només de la nostra creença. Fora d'ella, esdevenen no-res.
_____________
Jorge Luis Borges, La busca de Averroes (dintre de El Aleph - Alianza editorial)
començat_ 31/07/14  /  acabat_ 31/07/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada