3 d’oct. 2014

Deutsches Requiem, Jorge Luis Borges

Les paraules del condemnat a mort han generat pàgines brillants de la literatura universal; des de l'Apologia de Sòcrates, de Plató, a Cien años de soledad, de García Márquez, el tema dels últims pensaments, del repàs d'una vida que està a punt d'acabar-se per voluntat d'altri, esdevé una font d'idees i records.
Aquí, Borges ens mostra els últims pensaments d'Otto Dietrich zur Linde. Un home culte que busca una raó de viure en les lletres però també en les accions.
Entre les seves reflexions, sobresurt el dubte sobre la predeterminación de l'individu, el fet que "todos los hechos que pueden ocurrirle a un hombre, desde el instante de su nacimiento hasta el de su muerte, han sido prefijados por él" (97). Canvi considerable vers la idea que un déu o entitat superior ha prefixat el nostre destí, que genera idees peculiars: "toda negligencia es deliberada, todo casual encuentro una cita, toda humillación una penitencia, todo fracaso una misteriosa victoria, toda muerte un suicidio." (97) Si tot ho hem decidit prèviament, tot és responabilitat nostre. "No hay consuelo más hábil que el pensamiento de que hemos elegido nuestras desdichas" (97) Potser sí, però alhora, tampoc hi ha condemna més gran que la de culpar-nos de tot allò que hem fet.

"Morir por una religión es más simple que vivirla con plenitud" (98)

Un home, aquest Otto, però, convençut que la lluita és la solució, que l'atac és la salvació i que no dubta en assassinar i torturar fins i tot a aquells que admira pel sol fet de ser jueus. El subdirector del camp de concentració de Tarnowitz.

Borges juga astutament amb les nostres expectatives i ens mostra primer un individu a punt de morir que, en tant que narrador, ja té (només d'entrada) la nostra atenció i bona part de la nostra compassió (són masses anys de narradors heroics i protagonistes per no caure en aquesta temptació), però mica en mica es van mostrant les seves accions al llarg de la seva vida i ens fa canviar radicalment de punt de vista. Potser per això es tracta d'un dels contes més reconeguts de Borges. I amb motiu.
_______________
Jorge Luis Borges, Deutsches Requiem (dintre de El Aleph -Alianza editorial)
començat_ 31/07/14  /   acabat_ 31/07/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada