"Un sueño más bien melancólico, sobre la identidad personal" (200) afirma Borges sobre aquest conte que juga amb les obsessions de dos teòlegs.
Interessants personatges, els histriones, que veuen la religió de manera diferent, consideren que "todo lo que vemos es falso" (48), "que todo hombre es dos hombres y que el verdadero es el otro, el que está en el cielo" (48), que entenen el món com una combinació de contraris de manera que "nuestros actos proyectan un reflejo invertido, de suerte que si velamos, el otro duerme, si fornicamos, el otro es casto, si robamos, el otro es generoso." (49) Ressons de Plató i la seva teoria de les idees, però també de Descartes i el seu dubte metòdic als sentits i a la realitat d'allò que veiem.
Encertat final a aquesta història d'heretges i fogueres: "en el paraíso, Aureliano supo que para la insondable divinidad, él y Juan de Panamia (el ortodoxo y el hereje, el aborrecedor y el aborrecido, el acusador y la víctima) formaban una sola persona." (54) És a dir, tanta lluita i tants esforços per res. La insensatesa de la teologia, potser l'única formació universitària en la qual tot el contingut és inventat.
___________
Jorge Luis Borges, Los teólogos (dintre de El Aleph - Alianza editorial)
començat_ 15/07/14 / acabat_ 15/07/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada