Individu i educació a l'època d'internet i la postmodernitat, Gonçal Mayos

"Què fer quan l'individu es troba davant d'un món tan ric que és literalment inabastable?" (299) És la bona pregunta amb què comença Mayos. Utilitzant la idea de la Biblioteca de Babel, vista per Borges, un indret on hi ha tot el coneixement, planteja el fet que ens pot arribar a saturar el fet de saber que hi ha molts llibres a l'abast que mai podrem llegir. Molt coneixement que mai podrem adquirir. Aquesta és una de les reflexions que ens hem de fer tard o d'hora a la nostra vida: ha ha tants llibres per llegir (de bons i de dolents) que cal no perdre el temps amb els que no ens interessen. Per això no perdo el temps amb Ken Folletts i companyies. Si algú altre ho vol fer, que sigui per decisió pròpia.

"Ja sigui per imposició violenta i sagnant, al llarg de la història l'home individual sempre ha viscut amb un intermediari entre ell i la complexa, inacabable, realitat." (301)

"La cultura ha tingut tres components inseparables i tots tres essencials: facilitadora de la convivència, dominadora del món i consoladora davant l'enigma vital" (303) Molt interessant aquest tercer aspecte, el de consolar-nos pel fet de ser incapaços de conèixer. És a dir, volem conèixer però allora no ens enfonsem pel fet de no conèixer-ho tot. Trobem solucions pal·liatives: la religió n'és una. La ciència i la seva esperança en futures descobertes, n'és una altra.

Bona crítica de Nietzsche al pes de la tradició damunt dels individus: "aquesta cultura i racionalitat acosumava a valer com la veritat per a una amplíssima majoria d'individus que mai no sospitarien cap altra perspectiva que la llegada, la transmesa i imposada pel grup al què pertanyien" (305) En general, s'acaba pensant allò que el nostre grup pensa.

"En l'actualitat, la cultura i racionalitat col·lectives han esdevingut quelcom més complex que la realitat que volien filtrar" (306) Cinc minuts al Facebook, Twitter i demés en són una mostra més que clara d'això.

Margaret Mead: "Hoy, súbitamente, en razón de que todos los pueblos del mundo forman parte de una red de intercomunicación con bases electrónicas, los jóvenes de todos los países comparten un tipo de experiencia que ninguno de sus mayores tuvo o tendrá jamás. A la inversa, la vieja generación nunca verá repetida en la vida de los jóvenes su propia experiencia singular de cambio emergente y escalonado. Esta ruptura entre generaciones es totalmente nueva: es planetaria y universal" (305) Encertades parrales sobre el trencament generacional, sobre la distància que s'està forjant entre pares i fills. El més curiós, però, és que van ser formulades en una ponència de l'any 1969 i recollides per Mead l'any següent. Per tant, ben lluny encara de la desconnexió real i ferotge que és internet (i tota la revolució tecnològica), però ja augurant la presència de canvis.

Segueix Mead: "hoy, todas las personas nacidas y criadas antes de la segunda guerra mundial, son inmigrantes en el tiempo -como sus antepasados lo fueron en el espacio- que luchan para adaptarse a las condiciones desconocidas de la vida en una nueva era" (314) Una molt interessant idea, aquesta de ser immigrants del temps i no únicament de l'espai. És a dir, que estem en una época que no ens la sentim nostra, que és estranya, forànea, que ens incomode.

Mead: "los niños, los jóvenes, deben formular preguntas que a nosotros jamás se nos ocurriría enunciar" (316) Aquest era l'imperatiu que ens va inculcar tantes vegades Anna Quintanas el primer any de carrera: preguntar-nos sempre "per què?". Desenvolupar un esperit crític. No acceptar res sense haver-nos-ho qüestionat prèviament. Un gran consell de vida.

Lyotard: L'ensenyament "ja no s'haurà de centrar en la mera transmissió d'informació, ni tampoc en la transmissió d'uns valors estereotipats, vinculats als grans relats legitimadors moderns, sinó en imaginatives habilitats de desenvolupar i crear nous sabers aplicables a les canviants circumstàncies, a la condició de la nova societat i cultura." (322) Exacte. Totalment d'acord. La qüestió és a què esperen els ministres d'educació a aplicar-lo. O a permetre que ho apliquin els altres si els fa mandra (o se'ls fa gran) a ells.

"L'escola o la universitat tenen cada vegada més dificultats per a continuar duent a terme la seva tradicional tasca educativa, no només perquè calen uns sabers i unes habilitats que ja no són aquells per als quals es va crear, sinó que en gran mesura perquè no pot competir amb els nous canals massius, basats en el consum-espectacle" (325) És el que els anglesos anomenen "infotainment", és a dir, que l'informació esdevé entreteniment, per tant, aquesta via d'educació massiva que supera escoles i universitats, peca d'estar més preocupada per l'espectacle que per la informació.
____________
Dintre de L'individu davant el tercer mil·lenni (La busca)
començat_ 30/09/13  /  acabat_ 02/10/13