Una vegada més els títols, les falses
expectatives que generen, juguen a favor de l’autor astut. Inevitablement,
pensant en una carta d’una fan, ens imaginem un famós que rep un missatge d’una
fan, a poder ser, una fan desequilibrada, assatjadora, insistent… però no
imaginem el que ens trobem aquí: la carta d’una assassina condemnada a pena de
mort a l’escriptor que ha comprat els drets de la seva història. Un interessant
punt de partida. Si a això hi afegim que l’escriptor no és fals, sinó que es
tracta d’Stephen King, amb constants referències als seus llibres i versions
cinematogràfiques, el text encara millora més. Independentment del poc que ens
pugui agradar Stephen King.
“They use lethal injection here. It’s kind
of disappointing.” (254) escriu aquesta protagonista
sense nom durant la seva darrera nit abans de l’execució. I qui sap si no té
raó. La injecció potser sembla un benefici per a la víctima (tot i que quin
benefici tan magre quan el resultat és el que és), però en realitat és més un
benefici pels executadors: més fàcil, més net, més asèptic… i més anònim. Una
màquina fa la feina i llestos. Així podem tornar a casa amb la consciència
tranquil·la, amb la felicitat d’haver tingut un dia productiu a la feina.
“Sometimes love doesn’t take much. You just
have to be there when it shows up.”
(262)
A
vegades tots ens sentim així, quan mirem fotos nostres de fa temps: “it was
like looking at a good friend, someone who meant a lot to you once but that you
hadn’t seen in a long time” (274) Aquell energúmen que ens escup un
somriure ens recorda remotament a algú que potser algun dia vam conèixer. O
crèiem que coneixíem.
______________
Stewart O'Nan, A fan letter (Granta)
començat_ 09/05/13 / acabat_ 10/05/13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada