L'hora dels adéus, Narcís Comadira

A l’estil de Festen de Vinterberg, una celebració que hauria de ser un motiu de joia, una reunió familiar que hauria de ser un motiu d’alegria, acaba en incomoditat i decepcions quan secrets familiars són desvetllats. Aquí, però, els secrets acaben sent de poca volada: la violació (sembla que consentida) de la Mare no ens impressiona, la insinuació que el Fill deficient sigui fruit d’aquest acte il·lícit no ens agrada (què ens vol dir Comadira, que el Fill és com és perquè és producte d’una relació sexual anòmala? Realment hem de trobar sempre un motiu a les nostres desgràcies? Una justificació pel mal per intentar que sigui una mica menys mal?)

El final d’aproximació sexual entre la criada immigrant i el Fill deficient pot ser llegit com un nou acte d’amor il·lícit, una violació semi-consentida forçada per la por de perdre una feina, però també com un acte premeditat d’ella, d’assolir una permanència en aquest país gràcies al Fill, tal i com la mare ja havia advertit. Una mostra de com el colonitzador no sempre és tan savi com es pensa.

“Érem joves teníem

tota la vida per davant i cantàvem ballàvem ara veig

que érem bojos perquè la joventut no és res més

que un engany Tota la vida per davant

i ara té ja ha passat

Per davant no hi havia pas res

potser sí sofriment i alguns moments feliços

P’ro de fet no n’hi havia per tant” (pàg. 17)

Ens diu l’Àvia amb la veu de l’experiència. I quanta raó que té!

Fragments de les opinions del Fill, el personatge que està boig, però que diu les veritats:

“És de boig estar alegres

per un any que comença i ningú sap què passarà

Per un any que s’acaba

sí que es pot estar alegre

si tot ens ha anat bé” (pàg. 20)

“Sóc meu

ni tan sols meu no sóc

sóc un soc

i també un cos

un soc i un cos que és el mateix a l’inrevés” (pàg. 24)

“un futur trist

un futur que no és pas cap futur

que és el passat

un passat que no passa” (pàg. 31)
____________
Narcís Comadira, L'hora dels adéus (Lumen)
començat_ 25/03/11  /  acabat_ 26/03/11