Sissman loses his way, Steve Stern

Plató, amb el mite del carro alat dibuixat al Fedre, exposava com les ànimes estaven totes al món de les idees en contacte directe amb les idees en sí fins que eres transportades a la terra per ser introduïdes (empresonades) a l'interior de receptacles imperfectes i corruptibles anomenats cossos. En el seu descens, del món de les idees al món de les coses, les ànimes rebien una forta sotregada que les feia oblidar-se'n de tot allò que sabien i que només, mica en mica i a través d'un procés meièutic, podien recuperar parcialment. En aquest conte, Steve Stern mostra una idea semblant. La tasca de l'àngel Sissman consisteix en pessigar als nadons acabats de nèixer perquè oblidin tot allò que saben del cel i tot allò que han vist: "the wisdom in question it was the ability to see without obstruction from the beginning of one's life to its end. It was a wisdom that also included the memory of paradise, a memory that would naturally make living on earth unbearable." (150) Un acte molt més humanitari que la patacada que descrivia Plató.

La ironia, però, és que en aquest cas és l'àngel qui perd el nord. Literalment. Ajudat d'un mapa temporal per indicar-li quan ha d'invervenir en cada nou cas i quan (i com) ha de tornar al cel, quan s'oblida el mapa en el lloc de naixement de l'Ira perquè la seva àvia l'ha vist i l'ha confós per l'àngel de la mort, en Sissman està perdut. No té cap altra opció que tornar a buscar el mapa. Però clar, els àngels no es mouen en dies sinó en eons, afirma Stern, i quan retorna a la sala d'on acaba de sortir, ja han passat anys i ha de trobar a l'Ira adult.

Curiosa història sobre àngels, vides marcades i vides truncades que ofereix, un cop més, un interessant gir a la mitologia clàssica jueva.
_____________
Steve Stern, Sissman loses his way (dintre de The Wedding Jester, Graywolf Press)
començat_ 12/04/15  /  acabat_ 12/04/15