Um Saad, Gasán Kanafani

"¡Cárceles las hay de todas clases, hijo mío!" (220) afirma l'Um Saad, protagonista femenina, símbol de la terra derrotada i farta de rebre. "El cuerpo es una cárcel, tu casa otra, y el periódico, la radio, el autobús, la calle, los ojos de la gente..." (229) Tot allò que ens rodeja ens empresona perquè ens manté lligats a la nostra realitat. I quan es tracta d'una realitat tan funesta com la d'Um Saad, no hi ha cap dubte que aquestes presons, aquestes cadenes, es converteixen en grillons.

Després de 20 anys de refugiats, malvivint en tendes, Um Saad ja n'està farta i s'alegra molt que el seu fill s'hagi afegit als fedayin, els combatents laics d'Orient perquè, com a mínim, ell està lluitant perquè les coses millorin. Quan tot està perdut, és el moment dels grans sacrificis i una mare prefereix que el seu fill posi la seva vida en perill que no pas que es quedi de braços plegats mentre el món al seu voltant s'ensorra.

"El exiliado crea sus palabras y las introduce en su vida lo mismo que la reja del arado penetra en la tierra." (236)

"Si hubiera sido así desde el principio, no nos habría pasado lo que nos pasó." (263) afirma un avi veient com en Saíd, l'altre fill d'Um Saad, s'ha enfrontat a un militar i li ha arrebatat la baioneta entre els aplaudiments de la multitud. Si no s'haguessin deixat trepitjar mai, no estarien allà on estan. Però ningú pensa que la crueltat humana pot ser tan gran. Ningú pot creure que un camp de refugiats esdevingui el país inexistent de tota una generació. Ningú vol acceptar que els homes puguin arribar a ser tan mesquins.

Al final, Kanafani mostra com tan bon punt l'individu recuperi la seva força, tan bon punt estigui decidit a lluitar, l'esperança es pot recuperar. Que l'assassinessin poc després d'escriure aquest text i que la situació palestina no hagi millorat massa des de llavors, ens demostra que la lluita encara no ha acabat. Tal i com s'afirma a la contraportada d'aquesta edició de Hoja de Lata: la firma a Rodas de l'armistici que donava per acabada la guerra àrab-israelí de 1948 no va ser més que el "primer round de este largo combate." 
__________
Gasán Kanafani, Um Saad (dintre de Una trilogía palestina - Hoja de Lata)
començat_ 26/03/15  /  acabat_ 27/03/15

Hombres en el sol, Gasán Kanafani

Tres homes conformen aquesta història: Abu Qais, Asad i Maruán. Membres de tres generacions diferents però víctimes tots tres del mateix dolor: tots ells són exiliats refugiats a qui han fet fora de casa seva que estan malvivint en un camp de refugiats somiant en una vida millor. Una vida que sembla poder començar amb un viatge a Kuwait on els espera la possibilitat de treballar i poder donar esperança a les seves families. No demanen molt més. Però Kuwait no és el paradís perdut que hom pot imaginar: a Kuwait "no había árboles. Los árboles solo existen en tu cabeza." (67) I si canviem "arbres" per "esperança", la metàfora esdevé molt més entenedora. I més trista.

Kanafani mostra una curiosa barreja d'estils narratius: un narrador omniscient que dóna veu al protagonista que es parla a ell mateix en segona persona mentre el temps de l'acció oscila entre el present i el passat per explicar aquesta història de tres palestins "que coinciden en la necesidad de encontrar una solución individual al problema existencial del hombre palestino mediante la huida a Kuwait." (27)

"Me alegro de que vayas a Kuwait. Allí aprenderás muchas cosas. Primero, que el dinero es lo principal; segundo, que la moral viene después." (92) Li diu Abuljaizarán, el transportista de persones, al jove Maruán. Certament, Kuwait no és el paradís que molts esperaven.

"Lo que quiero es más dinero, más y más dinero. Un día me di cuenta de que era difícil amasar una fortuna por medios honrados." (113) Segueix mostrant-se Abuljaizarán. És per això, per la seva necessitat de fer diners, que es dedica a fer passar persones clandestinament. No hi ha cap sentiment de companyerisme patriòtic en les seves accions malgrat ser també palestí. Ni tampoc cap intenció d'ajudar als demés: es tracta simplement d'una manera ràpida de fer diners. I això, en temps de crisis (social, vital, econòmica) s'accentua encara més. Surt el llop que tot home porta a dintre i ens devora.

A través dels diferents protagonistes, Kanafani aprofita per adreçar-se directament als lectors, per intentar remoure les seves consciències i fer-los plantejar la necessitat de fugir d'allà on estan: "¿Pero tú crees que vale mucho más la pena vivir así que morir? ¿Por qué no pruebas y haces como nosotros? ¿Por qué no te levantas de ese almohadón y te lanzas por esos mundos de Dios a ganar el pan?" (124)

El descens a l'interior de la cisterna del camió que transportarà als clandestins adquireix el valor simbòlic del descens als inferns dantescs. Una davallada real de l'individu al foc físic en el qual s'hi ha d'endinsar llevant-se la camisa, és a dir, la mostra de la seva civilització, del seu lligam amb la humanitat i deslliurant-se a la seva animalitat. Un descens físic i moral.

I la pregunta final que ja introduïa María de Madariaga en el pròleg ("¿Por qué no golpeasteis las paredes de la cisterna?" (140)) ens transporta, com a possible resposta, a les preguntes retòriques formulades prèviament per Abu Qais: "¿pero tú crees que vale mucho más la pena vivir así que morir?" (124) Ens qüestiona la desesperació extrema, la derrota més absoluta, la pèrdua d'esperança.

Una primera aproximació al realisme cru, social i necessari d'en Kanafani que encoratja a seguir investigant aquesta trilogia palestina.
____________
Gasán Kanafani, Hombres en el sol (Dintre de Una trilogía palestina -Hoja de Lata)
començat_ 22/03/15  /  acabat_ 22/03/15