No cal dir que davant una tasca així, inevitablement filo més prim que ho faria amb d'altres textos, i que no ho faríeu vosaltres? I aixeco la cella un parell de cops a les primeres pàgines i fins i tot desvio la vista en algunes frases de parella però... mica en mica... entro en el joc proposat per la Clàudia Cedó i trobo molt enginyoses les interaccions entre els personatges presents i passades; el bon ús de l'espai reduït i l'astuta posada en escena. Vull dir que, quan l'autora explicita que "tots quatre conviuen en temps diferents" és segons després que nosaltres, els lectors/espectadors ens n'adonem en un moment, seguint el lèxic de l'obra, d'eureka. De sobte, tot el que hem llegit fins aquest moment canvia radicalment perquè entenem els diferents moments temporals i les paraules i, sobretot, les accions, agafen nous significats. I aquestes fites, són victòries textuals.
"Potser al final es tracta d'envoltar-nos de persones que vagin a la nostra velocitat i així poder mirar-los als ulls, mentre la resta passa per darrere mig transparent, com els pals elèctrics del costat de l'autopista quan anem en cotxe, que semblen fantasmes,"
I ara, que em trobo més sol que mai, que no només tinc un ritme sinó també una cadència i unes angoixes i interessos diferents a tothom qui m'envolta, aquesta idea ressona amb més força.
I entenc en Pàmies. Veig la finor que em deia ell, perquè la Cedó hauria pogut omplir el text de frases com l'anterior que només ens regala a l'epíleg, I haurien encaixat perfectament en el text, però hauria passat a ser una altra obra. Una obra de text més clàssica, més feixuga. I està clar que això no li interessava. I acaba expressant les mateixes idees i qüestions sense l'excés de Verbàlia que a vegades ens agrada tant de posar-hi.
_______________
____________
Clàudia Cedó, Tortugues, la desacceleració de les partícules
començat_ 10/09/2026 // acabat_ 10/09/2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada