13 de des. 2019

Nazim fot el camp, Jakob Arjouni

Hi ha escenes, situacions o plantejaments, que ja prometen d’entrada. Que sembla que ho has de fer molt malament per no treure’n un bon text. Que penses, hòstia, que ben trobat! Cabró, tan de bo ho hagués pensat jo, això!
Els personatges, joves, perduts, amb somnis d’una vida millor però sense convenciment ni criteri, tancats en una presó per passar la nit després de baralles totalment innecessàries, és un molt bon punt de partida. I en Jakob Arjouni en sap treure profit. Veiem el desengany, la frustració, la violència de la ràbia, de les vides adultes que encara no han acabat de començar i que temen que ho facin.

“Llavors començaràs a jugar a la loteria i a fotre-li un mastegot a la teva parenta i a la canalla perquè no ho has aconseguit. Perquè t’has passat quaranta anys fantasiejant, satisfet amb la teva cervesa, sobre coses que no existeixen, que no existeixen per tu, o com a mínim no d’aquesta manera. I no hi ha res pitjor que un simpàtic somiador que un bon dia es desperta i se n’adona que tots els seus somnis no valien una puta merda. Llavors deixa de ser simpàtic per convertir-se en un amargat.”

I finalment entra en Nazim en aquesta mena de camarot dels germans Marx. Un noi palestí a qui el deportaran cap a una mort segura. Perquè això va així. Perquè la manca d’un paperot pot marcar la vida o la mort d’una persona. Perquè l’Europa (i tot l’Occident) democràtica, pacifista, solidària, volcada en les maratons de recollida de diners de la tele, no entén d’immigrants il·legals. Si algú creua la frontera (falsa, prefabricada, altrament) sense tenir tots els papers en regla, se l’ha de fer fora. No fos cas que es quedés aquí i tingués una possibilitat de sobreviure. Només faltaria!
_______________
Jakob Arjouni, Nazim fot el camp (Virus editorial)
començat_ 25/6/18  //  acabat_ 28/6/18



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada