El traster, Anna Punsoda

Amb un començament insegur, no per l’estil narratiu sinó pel contingut que sembla fregar perillosament la narrativa adolescent per uns instants, el text va agafant força i mostra frases curioses.

“En Pau Escarp tenia un nen, dues nenes i un bony als testicles que calia analitzar.”

“Quanta desgràcia ha portat el cristianisme al món. Abans se sacrificava algú, com més estimat millor, per satisfer als déus. Després va arribar Jesús i tothom se sacrifica a si mateix per als altres. I així tots sacrificats i amargats.”

I la pregunta que es fa l’Abel sobrevola per tot el text: es pot ser un bon assassí a Barcelona? El clima (“no es pot matar la gent quan va amb bermudes i samarreta”) i la llum ho impedeixen. Potser per això ell n’és un de tant galdós que acaba recorrent a l’ajuda de la seva mare...

I la pregunta que em faig jo després de llegir el conte és: m’ha agradat? La estranya història d’aquest Abel, infantil, emasculat per la seva bellesa extrema, per les dones que se’l rifen, per la mare que no el deixa acabar de créixer... m’ha agradat?

I m'imagino que el fet d’haver-m’ho de preguntar ja em dóna la resposta.

______________

Anna Punsoda, El traster (L’Apuntador, Núvol)

començat_ 11/4/17  /  acabat_ 12/4/17