5 de des. 2014

An interview, David Mamet

Dos personatges anònims, identificats només per la seva professió (o funció) tenen una entrevista.

""I'll treat it like it was my own. And he said, "No. Treat it as if it's mine"." (12) El valor de la propietat personal. Sovint, allò que és nostre ho tractem atzarosament, en canvi, si som persones curoses, allò dels demés ho tractem amb més respecte. Aquí, per tant, el veí que deixa la segadora a l'Advocat l'està posant en una situació crítica: és una persona que respecte als demés i per tant respectarà més la segadora pel fet de ser de l'altre, o bé és una persona egoista que només cuida d'allò seu?

"He suggested, through wit, that that which, to my infant mind, was meaningful might be discarded in favor of a more mature philosophy." (14)

Avançant amb l'entrevista, entrant en el joc entre l'Advocat i l'Assistent, els dubtes i els jocs de disbarats es succeeixen. I, entre ells, idees interessants, reflexions remarcables. Per exemple, ens mostren com hem substituït les lleis i el poder de la religió, la idea de "if you act otherwise than as God wills it, you are lost" (20) pel pes dels mitjans de comunicació. Que això no vol dir la opció d'abans fos millor que la present, però sí que resulta curiós aquest canvi de paradigma. Vivim marcats per les regles de la fama, el ridícul, el què diran de nosaltres. Un passeig per Twitter o Facebook ens ho corroboren ràpidament. Com diu Byung-Chul Han, l'individu s'ha deshumanitzat per esdevenir una mera aparença digital. Ja no existim, només ens mostrem.

I l'entrevista conclou, com era d'esperar, amb l'advocat condemnat a passar l'eternitat a l'infern. La sorpresa, però, rau en els motius de la seva condemna. Independentment de tot allò dolent que hagi fet a la seva vida (si ha enterrat la segadora o no, brillant artifici narratiu per generar dubtes i confusions) és condemnat per "two things. Either in itself, execrable. Both, in conjunction, requiring the punishment in Hell: you passed the Bar, (pause) and you neglected to live forever." (23) I Mamet té tota la raó, aquests són dos motius irrefutables per condemnar a algú a l'infern.
___________
David Mamet, An Interview (dintre de Death Defying Acts - Samuel French Inc.)
començat_ 21/09/14  /  acabat_ 21/09/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada