Hamlet, José Bello y Luis Buñuel

Considerada per la crítica "como el único testimonio indiscutible del teatro surrealista español". Un drama d'amors i triangles amorosos que mostra "el rechazo de los principios lógicos y de verosimilitud, los saltos espaciales y temporales o la parodia inmisericorde de estilos y principos estéticos" que són les característiques que Agustín Muñoz-Alonso idenfica com a pròpies del surrealisme en general.

Bona definició de l'efecte de extrañamiento "característico de la poética de toda la obra de Buñuel" segons afirma Sánchez Vudal: "efecto resultante de crear todas las condiciones (rítmicas, retóricas, ideológicas, etc.) para que se espere, por pura continuidad un determinado estilema y sustituirlo súbitamente por otro imprevisible sin dar tiempo al lector a reaccionar." Un recurs altament utilitzat a les obres de teatre de l'absurd i pel qual, personalment, sento també una debilitat. Les regles del joc no només s'han de canviar perquè ja n'estem farts de jugar sempre al mateix joc en el que sempre guanyen els mateixos (principalment perquè fan trampes) sinó que, si poden ser aniquilades, millor que millor.

I, entre estranyeses lingüístiques i ideològiques i salts espacio-temporals, Hamlet es troba per fi a soles amb la seva estimada Letícia en un vaixell a alta mar per descobrir que, en realitat, la Letícia és ell mateix, connectat, potser, amb la història d'en Narciso d'en Max Aub, o bé obrint la porta a múltiples interpretacions sobre què significa l'amor, la identitat, la bellesa, l'atracció o, fins i tot, la realitat. És a dir, obligant-nos a pensar, que és l'únic que hem de reclamar del teatre.
_________
José Bello i Luis Buñuel, Hamlet (dintre de Teatro español de vanguardia - Clásicos Castalia)
començat_ 4/01/16  /  acabat_ 4/01/16