I, d'entre totes les persones a qui espiar, la parella formada per en Feyvush i la Gitl, els Fefers, és qui més l'interessa. No pas pel seu modus vivendi, per les seves idees i reflexions sinó perquè el seu sexe és tan potent i visceral, que li recorda què volia dir estar viu. De fet, les seves relacions sexuals són tan intenses que, un dia, mentre estaven immersos en un acte, acaben pujant al cel. La petita mort dels medievals, l'èxtasi dels místics. El plaer absolut dels hedonistes... A partir d'aquí, la parella és traslladada a l'hotel dels arribats al cel i se'ls comunica que allà hi hauran de passar l'eternitat malgrat no haver arribat a morir mai.
El profeta s'adona aviat que allà són infeliços, que pertanyen al món dels vius i la pau eterna dels morts els resulta incòmode de manera que busca i troba la manera de fer-los retornar a la terra. Però el viatge no es compta en minuts sinó en anys, de manera que quan arriben a la terra en realitat han passat 75 anys i tot allò que coneixien ha canviat. Els jueus han marxat de l'East Side i el seu barri no s'assembla gens al que ells havien deixat. La dislocació, la desubicació, la solitud que van experimentar no necessita de masses paraules per ser descrita. Qualsevol que hagi retornat a un indret significatiu per ell/a després de molts anys entendrà perfectament què sentiren.
No cal entrar, tampoc, en els detalls del final del conte (altrament fàcilment imaginable) però sí que convé remarcar l'habilitat d'Stern per combinar tan delicadament la màgia, la fantasia i la tristesa. Perquè, quan tot està perdut, què és el que ens queda?
___________
Steve Stern, The Sin of Elijah (dintre de The Wedding Jester - Graywolf Press)
començat_ 30/03/15 / acabat_ 30/03/15
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada