8 d’abr. 2015

Bruno's Metamorphosis, Steve Stern

Seguint amb les dosis de màgia i imaginació que ja mostrava The Tale of a Kite, Steve Stern dibuixa la vida insulsa i avorrida d'un professor amb ínfules d'escriptor. Un escriptor mediocre. Sense inspiració ni força. Un literat només de nom incapaç d'acabar una història. Fins que una nit, el conte amb el que porta dies barallant-s'hi és acabat misteriosament. A partir d'aquí, els dubtes propis davant una situació tan sorprenent. "First, that there were maybe more things in heaven and earth, etc. And second, that he must be losing his mind." (63) És a dir, o comencem a creure en els miracles o creiem que estem bojos. I tendim a ser massa egocèntrics per no vandejar les nostres més fermes repulses sobre allò sobrenatural per evitar acceptar la nostra bogeria.

Aquest fet estrany l'absorveix i acaba perdent la feina perquè és incapaç de fer res més que no sigui somiejar sobre què o qui pot haver acabat el seu conte. Així, tancat al seu pis, comença la seva transformació física que derivarà en transformació psicològica. D'homenot gras i panxut, va perdent quilos perquè ja no menja obsessionat amb l'escriptor fantasma. Un escriptor que segueix acabant les seves històries mostrant una imaginació desbordant i que aviat són publicades en revistes literàries donant-li a en Bruno certa fama i popularitat. De sobte, el professor mediocre esdevé una petita celebritat amb les seves creacions fantàstiques.

Però aquest és un conte jueu, la felicitat, el somni americà del triomf, no es compleixen perquè el realisme (tot i màgic) impera. I en Bruno és incapaç de complir els seus contractes amb la revista i ho perd tot perquè el seu escriptor nocturn no reapareix. No apareix perquè en Bruno és incapaç de començar una història nova. S'adona, de sobte, que encara no ha viscut prou, que amb 35 anys no ha fet res més digne de ser narrat i aquí és on comença el seu bloqueig real. És el tradicional dilema entre viure la vida o escriure la vida.

Al final, la metamorfosis definitiva d'en Bruno (més o menys intuïda des de la meitat del conte) esdevé important no tant pel fet de donar un desenllaç a la història, sinó perquè ens deixa un clar missatge: l'estancament només produeix estancament. La inspiració només arriba treballant.
__________
Steve Stern, Bruno's metamorphosis (Dintre de The Wedding Jester, Graywolf Press)
començat_ 20/03/15  /  acabat_ 20/03/15


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada