17 de jul. 2013

The speed of sperm, Jeffrey Eugenides

Així com els bons sommeliers recomanen preparar el paladar abans de degustar el vi tot incitant-lo a predir els sabors que trobarà, ja sigui a través de l’olfacte o de la vista, els lectors també tendim a preparar-nos per rebre el text que ens disposem a llegir. A través de la sinopsi de la contraportada, a través d’una crítica als diaris, a través dels comentaris d’un amic… en aquest cas, el nom de Jeffrey Eugenides inevitablement em transporta al món de Les Verges Suïcides i, consegüentment, al de la pel·lícula creada per Sofia Coppola. Aquell estrany món on un grup d’adolescents viuen obsessionats pel misteri que rodeja les cinc filles d’una família ultra-conservadora.

Preparat el paladar, ja pot començar la lectura.

Eugenides ens presenta una protagonista andrògina, perduda, que afirma que està a punt de renèixer, tot i que no sabem en quin sentit. Abans d’aquest renaixement, però, i per a què entenguem una mica millor aquest personatge, anem als moments previs a la seva concepció, quan el seu pare i la seva mare volen una filla i la busquen de diferents maneres: el pare a través de la ciència, la mare a través de la fe.
Allò curiós no és el que fan els pares, sinó les reflexions de l’embrió no-format: “not me, but somebody like me might have been made that night” (102) o bé “an infinite number of possible selves crowded the threshold, me among them but with no guaranteed ticket” (102). L’arbitrarietat de la vida.

Una història que recorda a El naixement de la Marta (i perdó per la comparació, potser s’hauria de dir que El naixement de la Marta recorda a The speed of sperm). Alguns dels seus personatges, plens de supersticions, convençuts que poden predir el sexe de la criatura, són semblants. També ho és l’estructura narrativa: la protagonista de la història encara no ha ni nascut mentre és narrada.

Un text curiós, amb alguns elements esporàdics de brillantor, però fluix en general. Ben bé el mateix defecte que tenia Les verges suïcides. Certes coses sembla que mai canvien.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada