“They’ve been attacking us for years,
slowly invading our culture, tainting it with theirs.”
(59) és la queixa més que raonable del senyor Pico. Ara bé, quan veiem que el
senyor Pico és el colonitzador que està robant la terra als autòctons, doncs ja
no hi estem tan d’acord: la màgia de les paraules. El poder de fer-nos creure
veritats que no ho són tant.
Quan
a la introducció del text ens diuen que es basa en la “massacre of forty
thousand Haitians on the border between Haiti and the Dominican Republic in
1937” (57) m’entra la mandra. Mai he portat bé les novel·les
històriques. M’avorreixen fins a extrems soporífers, per això temia
enfrontar-me a un procés lent i dolorós a l’hora de llegir aquest text.
Afortunadament, no ha estat així. Clar que es tracta d’un fragment, clar que
els darrers paràgrafs amb la recreació del somni d’Annabelle fan intuir una
literatura avorrida, però la resta resulta prou satisfactòria. La narració
d’una conversa tensa entre un militar i un metge. La típica conversa,
altrament, entre aquell que pren vides i aquell que les vol salvar, d’aquell
que afirma matar pel seu país i d’aquell que és acusat de traidor. Una vegada
més, la màgia de les paraules: que dúctils i perilloses són.
__________ Edwidge Danticat, The Revenant - The Best of young American Novelists (Granta) Començat_ 22/04/13 / Acabat_ 22/04/13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada