Orno and Marshall, Ethan Canin

Ambientat a mitjans dels 70, el començament d’aquesta història de creixement ens explica com Orno, un jove d’un poblet minúscul de Kansas, arriba a Nova York per començar la universitat i hi troba en Marshall, un novaiorquès que viu davant seu a la residència. Un començament de múltiples ressons, d’històries de facultat, de pel·lícules (El club de los poetas muertos, per exemple, amb el protagonista tímid compartint habitació amb un jove rebel i viu, o Seis grados de separación, encara que en aquesta només imaginem la relació dels companys d’habitació per l’explicació que en fa el protagonista), però que també fa plantejar la casualística de les amistats: si Marshall no hagués aparegut en aquell moment, potser l’Orno no l’hauria trobat, potser no haurien acabat anant a dinar junts, potser no s’haurien assegut de costat a l’única classe que comparteixen… i no digueu que és cosa del destí i que havia de ser i per tant va ser perquè això no és cert: hem perdut tantes oportunitats, tantes amistats meravelloses, tants amors i tantes aventures per haver agafat el següent tren, o per haver escollit un pis i no un altre, o una cua al supermercat… que ja no podem creure en el destí.

Després, quan descobrim que Marshall té memòria literal i és capaç de recordar paraula per paraula tot allò que ha llegit, el dubte és si cal que aquesta història prengui aquest camí. Si cal afegir-hi un element de ficció com aquest o si la relació entre els dos amics en una època tan convulsa com la universitària no és prou interessant per a mantenir l’interès del lector.

El punt àlgid d’aquest fragment, el que més trames obre, és el dinar del dia d’acció de gràcies a casa dels pares d’en Marshall. Allà, l’Orno descobreix un nou món, una casa adinerada, amb majordoms, amb llibres i quadres per tot arreu. Però també hi troba una família que només li pregunten per Marshall, sense mostrar massa interès per ell, el seu convidat. Així ho recrimina Simone, la germana d’en Marshall, que sembla ser l’única persona honesta de la família; la resta, només pretenen ser-ho. Sinó, vegis el conflicte insinuat entre el pare i el professor d’història. Sinó, vegis com Marshall abandona a Orno tan bon punt comença a sortir amb una noia.

Un breu fragment de novel·la que apunta a bastantes direccions i deixa el regust interessant de voler-ne saber més. Ara que Orno retorna a casa per Nadal, que ja no és amic d’en Marshall, però que ja no se sent part de la seva pròpia família, tampoc, ni de Kansas ni de Nova York; ara que està a terra de ningú i comencen els seus conflictes vitals, ara s’acaba aquest fragment. Una molt bona feina d’edició.