Dues, tres pàgines de descripció minuciosa,
detalladíssima, i no n’he absorbit cap imatge. Només la idea confusa i vague
d’un llargardaix esquarterat. En canvi, amb Integration, les breus frases
martellejades del començament, em proporcionaren moltíssima més informació en
menys paraules. La diferència entre aquells a qui no ens agraden les
descripcions i als que sí.
Onze pàgines descrivint el dur trajecte d’un
esclau negre, que ha conseguit escapar, fins a trobar a un general de la
resistència. I, quan el troba, quan li explica com va ser pres i maltractat
pels blancs, el general li ofereix un uniforme i una baioneta. I l’esclau lliure els accepta de bon
grat. Segur que alguns ho veuen com a una victòria, com un pas cap a la
venjança. Per a mi, es tracta de sortir del foc per caure a les brases: una
nova forma d’esclavisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada