Comença el recull dels millors autors
americans joves (joves quan es va fer el recull l’any 96, clar, ara aquesta
etiqueta els queda petita) amb una interessant nota editorial d’Ian Jack on ens
mostra l’arbitrarietat dels criteris en els concursos literaris, el fet que, si
no està el premi ja donat d’avantmà, guanya un autor com pot guanyar un altre:
tot depèn del moment que el jurat llegeix el text, les ganes amb les quals ho
fa, els seus prejudicis… ens mostra, també, una diferència entre un recull
d’aquest estil fet al Regne Unit i a Amèrica: la narrativa és clarament
diferent, els americans tendeixen a la regionalització, a la claredat, a
explicar històries, mentre que els britànics defugen els acotaments geogràfics,
escriuen de manera obscura i rebuscada obviant la història i explicant més
l’ambient. Totes dues maneres són vàlides. Depèn d’allò que volguem llegir.
El primer conte, aquest Integration, comença molt bé: passa d’allò general, la descripció de l’hospital
sense utilitzar els articles (ni determinats ni indeterminats) per a mostrar-ne
la seva universalitat, a allò més concret (amb la introducció dels articles
indeterminats: “an Indian family of four” (16)) per
acabar amb allò individual, particular: “the Indian woman…” (16). I, entremig, l’estremidora imatge d’aquest vell desconegut,
perdut i descalç: “searching for a pair of moccasins he lost when he was
twelve years old.” (16).
De l’universal al particular, passant per la
pèrdua de la humanitat.
“What are you thinking? The girls always
asked Jon. But John knew the girls really wanted to tell John what they were
thinking.” (21) Exacte. “John’s thoughts were
merely starting points for a longer conversation.”
(21)
___________
Sherman Alexie, Integration (Granta)
Començat_ 06/04/13 / Acabat_ 14/04/13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada