Birthday boy, Tony Earley

Des de petit, les històries amb ensenyament final m’han avorrit. La obsessió de donar consells, de mostrar el camí correcte a seguir, l’he trobat sempre molt pretenciosa. Per això, quan un text no espera al final per començar a repartir ensenyaments, em provoca urticària. Un clar exemple n’és La vida de Pi que vaig entossudir-me en acabar de llegir, més per massoquisme que per interès. Un altre, qualsevol llibre d’en Coelho.

En aquest fragment, Tony Earley explica el moment que en Jim, el dia que fa 10 anys, vol anar a treballar al camp amb la seva família. Fins aquí correcte. Altres temps, altres sacrificis. El que passa és que la jornada laboral ràpidament esdevé una excusa per a un reguitzell d’ensenyaments i consells. I això ja no està tan bé. Si volen adoctrinar al seu fill, que ho facin, és la seva decisió, però el lector no és fill seu, deixeu-lo en pau.

I l’espeternec final amb el dilema sobre la veritat, la mentida i la confiança és senzillament intolerable.

Bon estil narratiu, pèssim contingut.
___________
Tony Earley, Birthday boy (Granta)
Començat_ 26/04/13  /  acabat_ 26/04/13