Pic, Jack Kerouac

El llibre comença amb una aposta clara i directa per un llenguatge oral, col·loquial, gramaticalment incorrecte de vegades i, sobretot, plagat de contraccions: la mostra que vol ser una història explicada sense concessions ni floritures lingüístiques innecessàries.

“My grandpa, he’s so old he can remember a hunnerd years back but what happened last week and the day before, he don’t know.” (97)

I comença la gran aventura de Pic quan el seu germà se l’emporta una nit de casa de la seva tieta cap a Nova York. El viatge és llarg i pesat, però Pic està meravellat amb tot el que veu: “travellin ain’t the easiest and pleasingest thing in the world but you shore gets to see many interesting things.” (123)

“Life ain’t happy, and then it’s happy, and goes on like that till you die, and you don’t know why and can’t ask nobody but God, and He don’t say nothin.” (138) Sols i desemparats, busquem respostes a les preguntes equivocades.

Quan decideixen marxar a buscar una mica més de fortuna a Califòrnia, Slim fa una darrera repassada al seu pis de Nova York i veient-lo tan buit i desangelat, s’exclama: “look at this place we’ve been livin in. We leave it, someone else comes in, and life is jess a dream.” (145) I tots aquells que hem mirat enrere just en el moment de tancar la porta del pis que deixem sabem perfectament de què parla. La barreja de buidor pel passat i la il·lusió pel futur encara ens acompanya. “Those floors and bare walls. Seemed we never lived here.” (145)

Després de les mil-i-una aventures, Pic i el seu germà arriben a California on els espera la Sheyla, el somni americà, la promesa de l’oest, d’un nou començament, d’uns dies assoleiats i feliços… però això ja no ens interessa com a lectors. Nosaltres volem viure el viatge, el procés, que és el que Kerouac en ofereix en aquesta peça breu.
__________
Jack Kerouac, Pic (Penguin)
començat_ 23/10/12  /  acabat_ 30/10/12