Abans fins i tot de començar el text, quan
se’ns presenten els personatges, se’ns diu “ages undeterminable” (193) No “indeterminades”, és a dir, que poden ser qualssevol, que no
importa per l’acció de l’obra si són joves o ancians, sinó “indeterminables”,
que tenen una edat concreta, però nosaltres no tenim manera de saber-la. Que és
quelcom molt diferent, és un cant a la incertesa, al dubte, a la confussió.
L’obra, la més breu de totes les vistes fins
ara, mostra tres personatges semblants (“appart from colour differentiations
three figures as alike as possible” (196)) que
comparteixen un banc després de molt de temps de no veure’s. Quan volen iniciar
la conversa, el primer personatge s’aixeca i marxa, moment que aprofiten els
altres dos per tafanejar sobre el que ha marxat i per confessar l’un a l’orella
de l’altre quelcom de molt gros sobre el primer personatge. Un comentari que nosaltres
no podem llegir i que els espectadors de l’obra no poden sentir.
Quan el primer personatge torna, marxa el
segon personatge i l’acció es repeteix, les xafarderies, la sorpresa, el
retorn.
Marxa el tercer personatge i passa el mateix.
Una possible interpretació de les paraules
xiuxiuejades a l’orella és el pas del temps, els estralls que ha fet sobre
aquella persona que ha marxat, però això és només una hipòtesi. Moltes d’altres
són possibles.
Al final, els tres personatges s’asseuen junts
i es poen les mans al damunt les faldes mútuament, com quan eren infants, anys
enrere. Quan la vida tenia sentit.
____________
Samuel Beckett, Come and Go (a Collected Shorter Plays of Samuel Beckett - Faber and Faber)
començat_ 12/02/12 / acabat_ 12/02/12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada