Convençut que déu va deixar un missatge a la terra per generar tot el que existeix, el busca cegament entre tot allò que coneix, fins i tot entre les taques que cobreixen el jaguar que està a la cel·la del costat i que només veu quan entra la claror exterior en el moment de llençar-los el menjar des de la superfície. Però clar, de quina mena de frase es tracta? "Un dios, reflexiona, sólo debe decir una palabra y en esa palabra la plenitud. Ninguna voz articulada por él puede ser inferior al universo o menor que la suma del tiempo." (137-8) I, tanmateix, no es planteja si un ésser humà, incapaç d'apreciar la totalitat, podrà, ja no llegir, sinó arribar a intuir aquesta escriptura.
"Un hombre se confunde, gradualmente, con la forma de su destino; un hombre es, a la larga, sus circunstancias." (139) Així, ell, més que un individu, esdevé un preponer com tots i cada un de nosaltres que acabem sent definits per allò que fem més que per qui som: mestre, advocat, arquitecte, músic... però també som definits, seguéis Tzinacán, per allò que engendrem: pare, avi, oncle... tot elements exteriors al individu. Com si cercar qui som, demanés de mirar, precisament, fora de nosaltres.
I quan, en una aparició, Tzinacán veu allò que buscava, veu el Tot, entén per fi l'univers ("¡Oh, dicha de entender, mayor que la de imaginar o la de sentir!" (139) variació de l'argument ontològic d'Anselm), es deixa enganyar pels seus sentits, cau en la trampa dels empírics, i desxifra l'escriptura de déu, s'adona que ja no cal llegir-la, que el seu poder transmutador de l'individu que fou ja no té cap sentit, que "quien ha entrevisto el universo, quien ha entrevisto los ardientes designios del universo, no puede pensar en un hombre, en sus triviales dichas o desventuras, aunque ese hombre sea él." (140)
______________
Jorge Luis Borges, La escritura del dios (dintre de EL Aleph - Alianza editorial)
començat_ 1/08/14 / acabat_ 1/08/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada