El llibre "is so short and jumbled and jangled, Sam, because there is nothing intelligent to say about a massacre."Lentament, més per les meves circumstàncies vitals que no pas pel text, vaig entrant al llibre i recordant que n'és de bo en Vonnegut.
"Among the things Billy Pilgrim could not change were the past, the present, and the future."
Molt interessant la idea de mirar pel·lícules bèl·liques en marxa enrere: de sobte els que bombardegen passen a ser una mena de mags que sobrevolen per espais incendiats apagant els focs i recollint-ho tot en bombes. "Over France, though, German fighters came up again, made everything and everybody as good as new." Fins i tot explica com els operaris desmonten les bombes i n'extreuen els minerals que les fan explotar: "the minerals were then shipped to specialists in remote areas. It was their business to put them into the ground, to hide them cleverly, so they would never hurt anybody ever again."
"I think you guys are going to have to come up with a lot of wonderful new lies, or people just aren't going to want to go on living."
I ressonen les reflexions d'en Cioran quan en Billy diu que odia a la seva mare pel fet d'haver-lo tingut, quan ell no havia volgut mai viure; i també quan mira amb enveja el ferit en estat vegetal en un llit i s'exclama: "how nice - to feel nothing, and still get full credit for being alive."
I no he dit res dels Tralfamadorians ni dels viatges temporals del protagonista, perquè malgrat ser part inherents de la novel·la, les interpreto més com a recursos estilístics que com a realitats narratives. I potser perquè no m'hi fan cap nosa, sinó que aporten més capes de possible significat al text.
"The master of ceremonies asked people to say what they thought the function of the novel might be in modern society, and one critic said, "To provide touches of color in rooms with all-white walls"." I això era cert a l'època que el llibre va ser escrit i també ho era a la meva joventut. Recordo quan entràvem a casa dels amics i solíem dedicar una estona a mirar els llibres que tenien exposats, i amb alguns coincidíem, i amb d'altres ens plantejàvem si de debò podríem ser amics... Però amb el temps els llibres han anat marxant de les llibreries de les cases i ara la majoria dels pisos estan buits, impersonals, monòtons.
I acabo un llibre que m'ha trobat en un moment d'incerteses i viatges i que he trigat molt a entrar-hi i que, en alguns moments, he decidit continuar llegint més pel bon record dels altres llibres llegits d'en Vonnegut que no pas pel plaer que em provoca aquest. I, tanmateix, l'acabo amb cert bon regust de boca i content de no haver-lo abandonat.
__________
_______________
Kurt Vonnegut, Slaughterhouse-five
començat_ 1/2/24 // acabat_ 31/8/24
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada