Va arribar un moment que necessitava un llibre físic. Que la lectura inacabable d’Infinite Jest em tenia el Kindle col·lapsat i el temor que remenar massa l’eina em podria fer perdre el punt de lectura que tant m’havia costat d’assolir era massa present. Sóc fill d’una generació pre-digital i escèptic de mena de l’estabilitat de les noves tecnologies. Per tant, vaig començar a buscar un llibre tàctil que omplís les meves vesprades. Taobao (l’aliexprès xinès) no té massses llibres en anglès a preus raonables (no cal dir que en català menys) i després de masses hores cercant, l’únic que sobresurtia era aquest Lost Estate. Potser perquè me’l venien com un Vigilant en el camp de Sègol i això és ja tenir-me guanyat, però així és com aquest llibre desconegut va arribar a les meves mans en aquest sofà perdut enmig de Xangai.
I no sé, poc Salinger hi trobo. Més aviat una mica de les aventures d’en Massagran més jovenívol. Adolescents vivint unes aventures que en tenen poc d’aventura i bastant d’innocència.
“I wanted to die. And since I didn’t succeed, I shall only go on living in order to amuse myself, like a child of a gipsy.” I potser aquesta seria la millor manera de viure la vida.
“The things that make up the happiness of other people seemed ludicrous to me.”
“At one time, he possessed such arrogant youth that it seemed he could get away with any folly that he liked.”
Ostres, la tristesa de la joventut. Amors frustrats, camins equivocats, il·lusions trencades... “I felt that The Great Meaulness had come back to deprive me of the only joy that he had left me.”
Potser la lectura que n’hem de fer és que no hem de viure les nostres vides a través de les dels altres. Que les seves aventures i les seves satisfaccions no poden ser les úniques aventures i satisfaccions que tenim nosaltres.
Potser hem de veure que hi ha promeses que potser no cal complir perquè acaben aportant una major infelicitat... Tot i que sembla que l’Alain-Fournier digui el contrari i pregoni la importància de complir amb allò promès.
No sé...
______________
Henry Alain-Fournier, The Lost Estate (Penguin)
començat_ 9/09/19 // acabat_ 21/12/19
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada