Extranyes relacions de familia. Secrets del passat encara no païts malgrat els anys transcorreguts. I una rebuda inesperada del fill pròdig: "I haven't seen the bitch for six years, he comes home without a word, he brings a filthy scrubber off the street, he shacks up my house!" (66) Un món d'homes, d'insensibilitat i fredor, sobtadament trasvalsat per la presència de Ruth.
Aviat el passat de la Ruth comença a insinuar-se. Ella mateixa afirma que abans no era com és ara, que ha canviat, i aquestes subtileses, aquestes idees amagades entre els silencis, són les que generen interès en l'obra. Volem saber què amaga la Ruth. Volem saber per què cap membre de la família d'en Teddy és capaç de mantenir una conversa en el sentit estricte de la paraula i sempre acaben fugint d'estudi. Volem saber per què en Teddy ja en té prou amb un àpat amb ells per dir-li a la Ruth que ja és hora de marxar i tornar a casa.
La sensació Buffalo 66 (el sopar de família més incòmode de la història tan brillantment retratat per Vincent Gallo) deriva cap a l'extranyesa absoluta. Ruth esdevé un objecte pels membres de la familia (un símbol de la visió masculina de les dones ?) que es poden passar de l'un a l'altre, abraçar, besar... i en Teddy (el seu marit? ell segueix afirmant que ho és) no diu res. Accepta aquesta mena de dret de pernada que et fa plantejar les realitats inesperades que s'amaguen dintre les famílies. Les coherències internes, dinàmiques i vexacions que es toleren a l'interior d'una famíla fins al punt de veure-les com a actes normals.
Ningú s'escandalitza tampoc quan el pare afirma que se la podrien quedar, a la Ruth, que una dona aniria bé a la casa, que, per descomptat que li haurien de donar alguns diners però que estaria bé que es quedés. Ningú fa escarafalls quan en Joey diu que ha estat dues hores amb la Ruth al llit i no ha arribat enlloc ("he had her up there for two hours and he didn't go the whole hog" (112)).
Però el gran dubte és qui està manipulant a qui, si la família a la Ruth o ella a ells. Qui té el poder quan ella aconsegueix que li posin un pis de 3 habitacions i una criada? Qui controla a qui quan ella juga tan sàviament amb el poder de la seva sexualitat que té els tres homes totalment sotmesos? "She'll use us, she'll make use of us, I can tell you" (138) adverteix en Max just abans d'enfonsar-se, just abans que el patriarcat que governava la família s'ensorri (literal i metafòricament) i comenci el que es preveu un nou regnat femení. El mateix que tenien abans que morís la Jessie, la dona i mare de la família, que era qui mantenia l'ordre i l'estabilitat entre aquests personatges. Individus perduts que busquen desesperadament el seu líder.
Una obra curiosa que obre múltiples fronts de discussió i problemàtica i que, afortunadament, no n'acaba de tancar cap perquè allò més important acostumen a ser les preguntes. Les respostes són purs convencionalismes que només tenen una vigència temporal i anecdòtica.
______________
Harold Pinter, The Homecoming (faber and faber)
començat_ 10/04/14 / acabat_ 13/04/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada