26 de maig 2014

Moby Dick, James Armstrong

Al principi de l'obra, James Armstrong ofereix un breu diccionari marítim per a que els lectors es puguin familiaritzar amb el vocabulari que trobaran en el text. I és d'agrair perquè la lectura d'un text d'un àmbit aliè al nostre sovint se'ns escapa de les mans precisament perquè no entenem les paraules que fa servir l'autor ni la manera concreta com les fa servir. Llegir qualsevol text de Joaquim Ruyra n'és un clar exemple d'això. Cal definir les regles del joc, com afirmava Wittgenstein, abans de començar a jugar-hi.

Interessant introducció caòtica que equipara (o fins i tot demostra) la magnitud de les balenes amb l'estridència dels sons. Però és, també, un bon artifici per introduir adequadament a Ishmael: "Stop" (2) capta ell la nostra atenció entre el xivarri. "Call me Ishmael" (2) Sorgit del no-res i espantant els fantasmes. És inevitable que la nostra mirada, el nostre interès, es dipositi sobre seu.

"It would not do to be sellin' human heads about the streets when folks is goin' to churches" (4) manera divertida i cínica alhora de mostrar-nos com és el personatge del propietari: un individu a qui no li preocupen les possibles connotacions ètiques que pugui tenir l'acte de vendre caps sinó el fet que pot ser que no en vengui cap el diumenge perquè la gent està més interessada en jugar el joc dels bons religiosos que no a comprar caps com fan qualsevol altre dia.

"Better sleep with a sober cannibal than a drunken Christian" (5) 

El rol d'Ishmael com a narrador funciona molt bé dintre d'aquesta versió teatral tot aportant el ritme que convé a la narració però, a vegades, acaba esdevenint un mer substitut d'una acotació. Per exemple, a la pàgina 17, ell diu: "receiving the brimming pewter from the steward, he passed the cup around" (17) i certament ens fa plantejar la necessitat que ell podria arribar a tenir de dir això quan l'acció es podria dur a terme en silenci seguint les pautes d'una acotació.
La varietat de personatges que el Pequod troba en els seus viatges són interessants però, al mateix temps, per la seva quantitat, poden arribar a superar l'audiència. O, si més no, la seva atenció. Certament això és el que em passà amb La Colmena de Camilo José Cela. L'allau de noms, personatges i relacions em superà i vaig acabar per abandonar el llibre. Potser en una versió teatral es podria limitar el nombre de personatges a aquells que el dramaturg o el director consideressin més rellevants. En una època de crisi econòmica certament esdevé imprescindible per poder garantir un muntatge perquè ningú, o gairebé ningú, es pot permetre muntar una obra amb més de 5 actors. En aquest cas, sembla que les històries que ens mostren la determinació d'Ahab per trobar la balena són molt més imprescindibles que ajudar al capità Gardiner a trobar el seu fill perdut, per exemple. És una subtrama interessant, però en aquest cas totalment prescindible.

"Omen? If the gods think to speak to man, they will honorably speak outright" (66)
______________
James Armstrong, Moby Dick (part del Cimientos Play Development Project, IATI Theater)
començat_ 21/01/14  /  acabat_ 22/01/14


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada