Parlant de la relació dels seus pares (ell treballava, ella s'encarregava de la familia), Althusser afirma que "entre ells no es deien res, ni una paraula que pogués donar a entendre que s'estimaven." (379) I, encara una mica després afirma: "de ben segur que s'estimaven sense parlar-se mai, de la mateixa manera que la gent calla al caire de la mort i de la mar" (380) Per por davant l'avisme? La immensitat? Això no ho explica.
"Em va ensenyar a pensar, i sobretot que es podia pensar d'una manera diferent del que pretenien els nostres professors" (413) I tothom hauria de trobar una persona (o un llibre, o una pel·lícula, o una obra de teatre, o una cançó...) que li descobrís aquesta certesa tan gelosament guardada. Malgrat tot, malgrat els esforços organitzats i subvencionats, els anys d'anorreació i alienació, la obsolescència programada i el capitalisme ferotge, malgrat tot, encara es pot arribar a pensar de manera diferent.
"Estava de moda fer veure que menyspreaves a Sartre, que estava de moda" (421) Tendències que es repeteixen constantment al llarg de la història i que alguns volen utilitzar com a raonament per vanagloriar autors mediocres d'alta popularitat com, per exemple, Ken Follett. No és cert que no m'agradi (que no ens agradi, perquè no estic sol) perquè sigui famós i vulgui (vulguem) portar la contrària. No ens agrada perquè no es correspon a allò que jo (nosaltres) valoro (valorem) en un text literari.
Raonant sobre Marx, Althusser afirma que no "havia pas descobert una filosofia nova, del tipus del seu descobriment sobre les lleis que regeixen la lluita de classes, sinó que havia adoptat una posició en filosofia" (458) A més, "aquesta posició, en última instància, es basava en la seva posició teòrica de classe" (458-9) Però el més interessant és la deducció que n'extreu: "si era certa aquesta darrera proposició, això implicava que qualsevol filosofia (si més no, qualsevol que fos àmplia, i potser fins les filosofies més restringides) estava determinada, en definitiva, per la seva posició de classe; per tant, que la filosofia, en el seu conjunt, no era altra cosa, al capdavall, que lluita de classe dins de la teoria" (459) Una més que interessant deducció que comparteixo plenament. De fet, poc després Althusser afirma que, a més, la filosofia es relaciona amb l'Estat, "amb el poder de l'aparell d'Estat, de manera molt precisa amb la constitució, és a dir, amb la unificació, la sistematització de la ideologia dominant, peça clau de l'hegemonia ideològica de la classe en el poder" (459). És a dir, "que la filosofia dels filòsofs assumia aquest paper, el de contribuir a unificar en ideologia dominant, per a l'ús de la classe dominant i també de la classe dominada, els elements ideològicament contradictoris que tota classe dominant troba al seu davant o en contra seu en arribar al poder." (460) per això mateix "la classe dominant necessitava filòsofs professionals que treballessin en aquesta unificació" (460) I potser per això mateix decideixen enterrar la filosofia tan bon punt els filòsofs es rebel·len, com està passant avui en dia. O com els polítics temen que pugui arribar a passar i per això prenen les mesures preventives de reduir (i exterminar) les hores de filosofia obligatòries a secundària. Els resultats d'aquesta estratègia es començaran a veure en els propers anys. Malauradament, ja no hi haurà ningú amb un esperit crític prou format per a fer-ne cap valoració perquè l'Alzheimer els haurà abatut a tots. Haurem arribat definitivament a 1984.
_____________
Louis Althusser, Els fets (Ediciones Destino)
començat_ 27/12/13 / acabat_ 03/01/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada